3r d’ESO

2020    Dia 31 de gener. Encara recordo aquell dia en què tothom esperava en família un nou any, un any on tindríem noves oportunitats, experiències… L’esperàvem tant sense saber què ens portaria… Segueixo pensant el desig que vaig cremar: Vull un any diferent, que em porti moments inesperats, que em sorprengui. I cal dir que realment el meu desig es va complir! Aquest any de moment ha estat carregat de sorpreses, moltes de les quals eren inimaginables i no gaire positives.

Una de les més inesperades ha estat el coronavirus, un virus que està acabant amb la vida de moltes persones a tot el món. Un virus no reconegut que ens ha fet quedar-nos a casa fins a un temps que encara no s’ha concretat.

No he decidit fer un diari perquè realment, tot el que s’explicaria seria gairebé el mateix:

Depenent de si he de fer alguna cosa com deures, trucada amb els professors… La nit abans em poso l’alarma per així llevar-me quan cal. Esmorzo, faig deures i just després intento fer esport o algun tipus de treball físic, un objectiu que em vaig proposar feia ja molt de temps i que mai vaig arribar a complir. Però com sempre em passa, m’acabo desanimant i si, ho he deixat de fer. Seguidament menjo, veig sèries, m’intento arreglar, escolto molta música i més tard acabo altres deures que em quedaven. Després de sortir al balcó a prendre l’aire, vaig a sopar i un cop al llit faig trucades, miro més series… Vaig variant.

El que acabo d’explicar, no és res més que un dia en la meva vida ara en la quarentena. La raó per la qual he decidit no fer un diari, és perquè d’una manera o altra els meus dies s’han tornat una rutina, és a dir que he acabat fent-me un propi horari que es repeteix cada dia de què faig estant a casa. Gairebé tots els meus dies els passo de la mateixa manera, alguns més contenta, altres els passo amb nostàlgia, altres més descontenta, d’altres em sento molt angoixada… Aquesta situació em provoca moltes emocions, tot el que està passant és molt preocupant i el no tenir una resposta o solució clara de vegades em provoca por, por a què passarà, a com se solucionarà tot.

La situació en la qual ens trobem, crec que a tothom ens ha deixat una mica desconcertats, perquè qui podria imaginar que un virus provocaria tot el que està passant? Les distàncies, el no poder caminar pels carrers, no poder veure a persones que estimes i estan a distància, perdre el contacte.

És increïble com en tan poc temps, com en un tancar i obrir els ulls tot el que mai hem trobat important s’ha esfumat, perquè ara que estic tancada a casa, m’he adonat i crec que en si la societat ha arribat a la conclusió de què tot allò que ens semblava obvi tenir o per entendre millor, que tot allò que donàvem per fet que sempre tindríem, se’ns ha prohibit i més que mai ho trobem a faltar, ho desitgem. Ara que em fa falta tot això, m’adono que el que abans valoràvem tant, és a dir les coses materials, no tenen ni punt de comparació amb el que realment des de la meva opinió dóna sentit a la vida. Ara trobo a faltar moments, abraçades, amics, passejar… Coses que en un passat no valorava tant.

Ara és el moment en el qual hem de fer servir els valors que tenim, on hem de ser responsables, solidaris i ajudar a fer que aquest mal son pugui marxar com més aviat millor.

Hospitals plens, persones que es deixen la seva pell per complir amb la seva feina, el sofriment de moltes famílies i persones…

Ara que estic tot el dia a casa, les hores són molt lentes i els dies llargs, intento ser positiva, no pensar en els dies que queden o quan passarà tot això, però sóc humana, i com a tal hi ha dies que els pensaments negatius m’omplen i em creen malestar. També sento moltes vegades impotència, trobo a faltar a molta gent: avis, amics, família… però per exemple trobo molt a faltar al meu pare, que ja fa molts dies que no el puc veure i el fet d’estar a pocs quilòmetres, de què estigui a casa i estar bé, no el puc veure.

Aquests dies, la música m’ha ajudat molt a mantenir la calma, m’ha ajudat a veure les coses d’una altra manera, a desfogar-me. Com sempre, em fa sentir bé, no hi ha cap altra cosa que durant aquests dies em permeti veure-ho tot diferent o simplement oblidar què està passant.

Durant aquests dies la meva ment ha estat pensant molt, m’he fet moltes preguntes i he raonat moltes coses de la vida. A les nits quan està tot a les fosques i estic sola, seguit de què està passant, em vénen pensaments al cap. D’alguna manera aquest virus m’ha demostrat molt, com per exemple el qui està i estarà sempre. He estat també pensant en el meu futur, en si realment estic gastant el meu temps en fer i estar amb aquelles persones que realment m’aporten i a les que estimo.

En fi, ara mateix no podria concretar millor tot el que estic sentint que amb la paraula “estranya” perquè tot el que està passant em crea un cúmul de sentiments que gairebé jo no entenc. Tot ha estat molt ràpid i sento intranquil·litat i por per com està afectant i de quina manera podria acabar. Per mi és molt difícil no poder sortir de casa ja fa molts dies que no surto al carrer o que no veig el món sinó és des de la finestra. De moment, tinc la sort de què tota la meva família estigui bé i sana.

En conclusió, estic impactada per veure la situació en la qual ens trobem, encara que des de casa no sàpiga quina és la situació real paraules de sanitaris i imatges d’hospitals, em deixen clar que el grau de preocupació davant aquesta situació, ha de ser el màxim i per això ens hem de quedar a casa. Aquest virus de moment no té una solució, ni respostes i ningú ho ha viscut, només amb paciència i deixant-li la feina al temps, podrem saber com acabarà aquesta pandèmia.

  Anònim confinat                          3r ESO. 

Hola, sóc el Marc, estic escrivint això perquè avorridíssim, portem uns quants

dies a casa tancats i ja no sé què fer,tots els dies són iguals, he perdut la noció

del temps, per a mi ja no hi ha ni dilluns, dimarts, dimecres …. només hi ha

matins, tardes i nits.

Em llevo, esmorzem en família cosa que gairebé mai podem fer,ja que el meu

pare s’anava  a treballar molt aviat i jo marxava a dos quarts de vuit de casa.

Aleshores cadascú portava el seu horari, i aquesta situació que estem vivint jo

crec que m’ha donat l’oportunitat d’estar més amb els meus pares i el meu

germà cosa que a vegades no estic segur de si és bo. Després avanço i faig tots

els deures que puc, cap a les 12 faig una mica d’exercici ja que jo estava

acostumat a cada dia córrer i jugar a bàsquet i ara no puc estar quiet, necessito

moure i fer el que sigui. Després de fer exercici em dutxo i em poso a jugar a la

play amb el meu germà fins a l’hora de dinar, ens ho passem genial, encara que

de vegades ens enfadem, però és normal tants dies junts no ens suportem al

final. Més tard mengem i després de dinar els meus pares se’n van a fer la

migdiada i jo i el meu germà aprofitem per jugar una estona més a la play, a la

tarda faig videotrucada amb amics i amigues que els trobo molt a faltar, no

només amb els de l’escola, sinó amb els amics i amigues del bàsquet, que me’ls

estimo moltíssim a tots. Ja a punt d’acabar-se el dia sopem i mirem alguna sèrie

o pel·lícula tots junts.

Una cosa que no m’he recordat de dir, jo el que trobo més a faltar és el bàsquet,

no aguanto més, quan acabi tot això el primer faré és sortir al carrer a

córrer i a jugar una mica a bàsquet, no puc viure sense això, forma part de la

meva vida.

Jo estic molt bé, espero que vosaltres també, fins aviat!

Marc 3r d’ESO

Hola, explicaré com estic visquent i sentint el confinament. La meva rutina és molt simple em llevo de dilluns a divendres una hora abans de la videoconferència amb la classe i em dutxo i em rento les dents, després faig la conferència i quan acabo segueixo fent deures o no faig res després casi cada dia els meus pares m’envien a buscar el pa i treure la brossa, mengem en família i acabo de fer els deures i ja em poso a jugar fins que tinc que sopar i després segueixo fins les 3 de la matinada que em vaig al llit. El confinament l’estic passant molt bé no m’avorreixo i l’únic que trobo a faltar és veure als meus amics però podria seguir de quarantena molts dies més. A casa no tenim cap disputa, jo estic jugant amb els meus amics i els meus pares miren Netflix. L’únic és que el meu pare es queixa de que no estic temps amb ells però jo estic entretingut. El que pitjor emporto es dormir perquè a les 3 em vaig al llit però després em tinc que dormir i llavors dormo molt poc hi ha hagut dies que m’he adormit a les 7 del matí i després estic tot el día molt cansat 

Jo crec que aquesta situació s’ha donat perquè veiem tot molt lluny i no li vam donar la importància suficient .

 Alex.Franco 3r ESO

Dies 30-3 de març/abril

Estimat diari de confinament Juanito Alcachofa (li he posat aquest nom perquè em sembla un nom divertit i no tan avorrit com el “de confinament”) últimament no he fet res especial ni emocionant (bàsicament perquè no puc sortir de casa) i per això, et puc resumir com són els meus dies d’aquesta setmana en una simple llista. Però com tu saps, això no seria molt de diari (encara que m’agrada més la idea de no escriure molt) i com ja he dit, hi ha molt poca cosa per explicar.

Per el matí, normalment m’he llevat sobre les nou per fer les trucades de cada dia amb les professores, encara que alguns dies m’he llevat més aviat o més tard per l’horari d’aquestes reunions conjuntes amb la classe. Faig les meves necessitats més importants, com: rentar-me la cara de morta que tinc al despertar; preparar un got de llet i beure’l mentre llegeixo Wattpad (una aplicació per escriure, publicar i llegir llibres escrits per persones aficionades a l’escriptura i la lectura)…

Després em preparo per fer la vídeo trucada i si tinc temps abans d’això, parlo amb els companys de classe pel WhatsApp (normalment sobre on es fa la trucada, ja que som tots molt despistats; i alguns, fins i tot, no ho sabien). Seguidament, fem la trucada i poc després ens connectem alguns alumnes (normalment noies) per fer deures i altres coses que hem de fer per l’endemà.

Quan és migdia, paro la taula i menjo amb els meus pares mentres veiem la televisió (el més comú és: sèries com Detectiu Conan o la nova de Star Wars; algunes pel·lícules que ens agradin o que ens crídin l’atenció…).

Després de netejar la taula, llegeixo un altre cop Wattpad, miro vídeos a YouTube (en anglès, castellà, japonès o català), jugo a videojocs, llegeixo manga, dibuixo o endreço la meva habitació. Tot això fins a les cinc o sis, que és l’hora aproximada de comença a fer els deures per als dies següents o acabo els que ja tenia començats.

Per últim, torno a parar la taula per poder sopar amb els meus pares o en ocasions, només amb la meva mare (el meu pare ha de treballar a la nit, ja que ell és un vigilant). Després veiem alguna sèrie o alguna pelicula. Seguidament, me’n vaig a dormir mentre escolto música.

I això seria tot el que he fet durant tota la setmana, encara que no és molt emocionant, què puc fer. Tampoc estic tan desanimada per estar queixant-se tota l’estona perquè no puc sortir de casa, ja que encara que fos festa, estaria a casa.

Espero que això acabi el més aviat possible.

Fins un altre Juanito Alcachofa.

#joemquedoacasa

Luzuplay 777  3r d’ESO

DILLUNS 30, 19:32

Bé, m’agradaria tornar a la normalitat, al meu dia a dia, però sí que és cert que no m’avorreixo tant. Aquest confinament, l’estic passant amb els meus pares, encara que segueixen treballant, el meu germà i la seva núvia.

Avui, m’he aixecat més aviat, ja que havia de fer una videotrucada amb la meva tutora i els companys. Quan he acabat he avançat deures que tenia pendents.

Aquests dies gairebé els passo tancada a l’habitació, ja que els meus pares no venen fins la nit i el meu germà es passa tot el dia al sofà amb la novia. La part positiva? Que d’aquesta manera no ens barallem. La negativa? que es passen tot el dia al sofà i no hi ha manera de poder seure.

Jo, quan acabi de sopar el que faré serà veure una sèrie que vaig començar fa poc en Netflix. Des del mòbil es clar, ja que el sofà i la tele estan ocupats 🙂

DIMARTS 31, 17:58

Avui he hagut de fer una altra videotrucada, per tant, m’he hagut de tornar a aixecar aviat. En el que porto de dia la veritat és que no he fet gran cosa,així doncs avui sí que m’he avorrit una mica. 

Més tard m’he posat a llegir uns quants capítols d’un llibre que m’estic llegint a l’aplicació de Wattpad.

Quan hem acabat de sopar tots plegats, ens hem assegut els cinc al sofà i hem vist dues pel·lícules. Després tothom s’han anat a la seva habitació i jo m’he quedat veient una sèrie en el mòbil.

DIMECRES 1, 20:13h

L’únic que he fet aquest dia ha sigut estar amb el mòbil i acabar algunes feines. Encara que sembli mentida, la veritat és que al passar tant de temps amb el mòbil, ja avorreix, així doncs, després de les cinc de la tarda només m’he posat a reflexionar sobre com seria aquest confinament anys enrere, és a dir, nosaltres amb la tecnologia que tenim actualment, ens seguim avorrint, però realment com seria tot això sense la tecnologia d’avui dia?

L’únic productiu que he fet avui ha sigut que entre la Laia i la Nekane ens hem posat d’acord per fer una videotrucada i aprofitar per fer exercici juntes.

Aquesta nit, m’he quedat jugant gairebé fins les tres del matí al Monopoli juntament amb el meu germà i la seva nòvia.

DIJOUS 2, 18:32h

En el dia d’avui no he dormit gaire, quan vam acabar la partida del joc, no tenia gens de son, per tant, em vaig quedar fins tard mirant pel·lícules. Em vaig posar a dormir al voltant de les 4:30 del matí. El cas és que avui m’havia de llevar aviat per fer una altra videotrucada. Això sí, quan l’he acabat he tornat a dormir.

 Al voltant de les cinc de la tarda he acabat feines i un treball que havia d’entregar.

Aprofitant que no sé què fer, m’he posat música durant una bona estona, la veritat, és que escoltar música i veure sèries durant gairebé tot el dia, em posa de molt bon humor.

DIVENDRES 3, 21:18h

Avui m’he tornat a llevar aviat per poder acabar els deures d’aquesta setmana. Quan he acabat m’he posat a menjar i després he fet un altre de videotrucada.

Al voltant de les cinc he anat a l’habitació i m’he posat música mentre llegia, em relaxa moltíssim fer-ho.

Bé, amb això deixo per acabat el meu diari d’aquest confinament la veritat és que, encara que l’he hagut de tornar a fer, he gaudit el poder escriure-ho, per això potser el segueixo escrivint per poder passar l’estona, ja que sempre que m’he avorrit he intentat escriure per fer-ho més.

Marina E 3r d’ESO

Bon dia jo sóc en Youssef, i ara faré una redacció de com porto el confinament.

La veritat és que això del confinament ho porto bastant bé perquè quan acabo els meus deures em poso a jugar a la play o miro netflix però sobretot el que mes faig és dormir. Jo penso que no està malament el confInament perquè tinc tot el temps que vulgui per fer el que jo vull, encara que trobo una mica a faltar els meus companys.

La veritat és que a casa estem tranquils, bé potser una mica amoïnats per tot el que diuen a les notícies. Però m’estic agobiant una mica per no poder sortir de casa.

Youssef 3r d’ESO

Dia 1: 

Estimat diari, aquest dilluns ha sigut molt emocionant ja que a les onze, jo i els meus companys vam fer la primera trobada amb la nostra tutora al Zoom. Des d’allà ens ha explicat una mica la programació d’aquests dies i algunes propostes. A l’acabar la trucada m’he disposat a fer el meu llit i a organitzar els meus calaixos i també he cuinat un plat d’espaguetis perquè els meus pares van preparar peix, i la veritat és que no m’agrada gens. A la tarda he començat a fer deures. A l’acabar-los m’he dutxat i després m’he ficat al llit, amb l’objectiu d’adormir-me (però fins a les quatre de la matinada no vaig aconseguir-ho). El meu cap no parava de donar voltes i voltes, començava a pensar i a reflexionar, fins que es va cansar.

Dia 2: 

Avui teníem la trobada amb la Mònica. Érem molt pocs al Meet i s’escoltava millor que ahir (perquè l’ambient estava menys esverat). No teníem molts deures, així que vaig veure una mica la TV. Com no, ens estaven informant tota l’estona sobre el coronavirus. Em sembla molt bé, però penso que en moltes ocasions exageren situacions com la que estem visquent. Em refereixo que, per exemple hi ha més casos en el món de fam que de coronavirus, però com la fam no afecta als països més desenvolupats, doncs no passa res. A més, el coronavirus encara no té cura, en canvi la fam sí, és l’alimentació. També crec que els metges que són allà fora, són uns superherois amb bata. No tenen suficient suport ni material, però tenen la valentia d’ajudar sigui com sigui. Deixant de costat aquesta reflexió, a la nit vaig decidir trucar a algunes amigues meves, perquè les trobava molt a faltar.

Dia 3: 

Crec que avui ha sigut un dels dies més llargs que portem d’aquest confinament, ja fa uns dies que van canviar l’horari i és horrible. Cada vegada em sento més avorrida. He començat el dia amb una trucada amb l’Annabel i després he fet uns deures d’experimentals i matemàtiques. Després vaig preparar un pastís, que… No em va quedar molt bé, però estava massa bo! A la nit, vaig dutxar-me i vaig sopar uns trossos de pizza. Al voltant de les tres de la matinada, com que el meu insomni no em permetia dormir tranquil·lament, vaig intentar fer una mica d’exercici, però no vaig durar ni deu minuts. Com que trobo a faltar aquells dies on anava a passejar amb la meva mare, el meu pare, els meus amics… Podíem anar a prendre’ns alguna cosa en un McDonald’s o donar una volta cap al Centre Comercial. Espero que això acabi el més aviat possible i poder tornar a la normalitat. 

Dia 4:

A les nou del matí, va tocar vídeo trucada de socials amb l’Anna i la Txus. Cada vegada tinc més ganes d’anar a l’escola, encara que per a molts sigui mentida, no és el mateix fer feines a casa que en un col·legi. I si tens un WIFI com el meu les conseqüències són les següents: el Classroom no funciona correctament, les vídeo trucades es tallen ràpidament, s’escolten pitjor… No tenim més remei, és el que hi ha. Al migdia el meu pare havia d’anar a comprar alguns aliments que ens faltaven a casa, però no estava d’acord. Perquè estimo molt al meu pare, i no vull que li passi res, i menys contagiar-se.  Ell ja té una edat, és un home gran, que té algunes dificultats. I no em perdonaria mai deixar de cuidar-lo com ell ho fa cada dia per nosaltres. Finalment, va haver d’anar-se’n. Al tornar, la meva mare va agafar tot el que portava i el va desinfectar tot. Últimament, està molt espantada amb el tema. Són les cinc de la matinada. No he pogut dormir en tota la nit! Això em comença a preocupar. He intentat de tot i durant totes aquestes setmanes no he pogut dormir.

Dia 5:

M’he llevat aviat pensant que teníem una vídeo trucada amb la Marta. Però, m’he adonat que al final es feia a les quatre de la tarda i amb més profesores l’Elisabet i la Roser. Així que he tornat  al llit. Un cop despertada, he fet un cartell, seguidament la trucada. Com que no tenia gaires feines a fer, he decidit ajudar una mica a casa, he netejat els plats i he escombrat. M’he passat tota la tarda veient sèries. Necessitava una mica de relax, perquè em sentia una mica apagada sense ganes de res. Així que he decidit donar-me un bon bany amb aigua freda i tombar-me al llit a veure uns vídeos d’ASMR, que em semblen  molt satisfactoris. Estic molt cansada, estic segura que avui dormiré molt bé.

Florencia Polibio 3r d’ESO

Bon dia, mentre dura el confinament per culpa del coronavirus, el que faig és majoritàriament estar amb el mòbil amb les xarxes socials etc, jugant a la play o fent els deures. Encara que sigui difícil de creure, tinc ganes de tornar a l’escola,  per veure els amics i sobretot per tenir una mica d’ordre a la vida, sobretot els horaris. Normalment no he d’organitzar res, la meva vida ara mateix és: jugar, fer deures i dormir. Quan m’avorreixo miro Netflix o jugo a la play. El que penso és que la persona que diu què s’ha de fer amb el país és una mica tonto, perquè s’haurien d’haver tancat les fronteres des de que es va decretar l’estat d’alarma a Xina per no haver d’arribar a aquest punt, ho visc bé, perquè quan m’avorreixo sempre tinc alguna cosa a fer.

El meu dia de confinament és molt curt, com he dit abans, estic escrivint això a les 2:10 de la nit, i ara mateix estic somiant i em sento molt bé.

Víctor 3r d’ESO