29 de setembre del 2023
Amina, Lina i Douae
Segons l’entrevista realitzada als alumnes de 1r d’ESO de l’escola, ja que és el seu primer any a la secundària, constaten que la gran diferència amb primària són els deures. Ja que a la primària no posaven… Llegeix més»
05 d’octubre del 2023. Judith, Naia i Naiara.
Reviuen el NODES a l’escola:
Els alumnes de 3 d’ESO revivim el NODES de l’escola Sol-Ixent. Anirem publicant notícies, articles i entrevistes relacionades amb el centre durant tot l’any acadèmic.
Idees principals:
Treballarem l’elaboració d’aquesta revista digital en grups reduïts i… Llegeix més»
El passat dijous 20 d’abril l’escola va celebrar Sant Jordi. Els alumnes d’ESO van fer de conta contes per als més petits. A la tarda l’escola es va obrir a les famíles i es varen fer mostres de diferents treballs. A secundària vàrem tenir mostra… Llegeix més»
El passat 22 d’abril a l’escola es va celebrar Sant Jordi. Tota l’escola es va omplir de contes i de rondalles, llegides, explicades, representades. Els alumnes de secundària van preparar un munt de sorpreses literàries pels alumnes d’Infantil i Primària.
A més es varen celebrar els Jocs Florals’22 i es van exposar els llibres de Sant Jordi gegants, que ja és tradició de la nostra escola. Aquest any la tapa ha estat realitzada per dues alumnes de 4t d’ESO de l’escola la Irene L. i l’Ariadna S.
PROJECT: AN INFOGRAPHIC about a success story, either a person or an organization.
– Què és aquest botó? – Va preguntar-se Cleopatra. – El premeré.
…
– Shia, on has deixat el botó?
– L’he posat aquí, a la meva butxaca. – Es va ficar les mans a les butxaques dels pantalons. Quan es va adonar que el botó no hi era, va empal·lidir.
– No em diguis que l’has perdut? Et mataré.
– Podem anar a buscar-lo on se m’ha perdut.
– ¿Com vols que anem si no tenim l’únic botó amb el qual podem anar al futur? Estem acabats.
…
– ¿On estic? Això no sembla la meva piràmide. – Cleopatra, mirant al seu voltant, va veure què es trobava en una gran plaça, res semblant a la seva còmoda piràmide.
És clar que tothom l’estava mirant, cridava molt l’atenció entre la multitud de gent vestida “normal”.
– Què mireu? Agenolleu-vos davant meu! – Ningú no la va fer cas i la van mirar com si estigués boja.
Unes mans la van agafar pel canell i se la van emportar.
– Necessitem el botó! – Va dir mentre intentava treure’l de la seva mà.
– No us el donaré! – Van forcejar entre ells i sense voler van picar el botó.
Van arribar a Egipte, lloc on vivia Cleopatra. Aquesta es va despistar per un moment i va deixar anar el botó, donant-li a la Shia.
– No li diguis res d’això a ningú! – I sense més a dir, els tres amics van tornar a la seva època temporal, després d’aquesta petita aventura.
I.A.
El nostre protagonista és Isaac Einstein, el millor científic del món. I treballa en un petit
pis llogat amb un amic que és informàtic (Bill Zuckerberg) i amb la seva amiga (Marie
Curie), que no és científica, però sempre està amb ell.
Cada dia era divertit, però no treballaven seriosament. Fins que un dia, mentre en
Isaac estava al laboratori treballant, en Bill i la Maria se’n van anar a casa, així i tot, a mig
camí van sofrir un accident de tràfic i van morir atropellats per un camió. L’Isaac, al
assabentar-se, va caure una enorme depressió. Cada dia es quedava al laboratori sense
menjar o treballar. Però un dia, va tenir una brillant idea: crear una màquina del temps
per poder recuperar als seus amics. I així van passar dies, setmanes, mesos, anys… Fins
que per fi, la va crear. I va poder tornar al passat.
Quan va arribar, va evitar que en Bill i la Maria s’anessin dient que farien una festa com
excusa, i així va poder evitar que desapareguessin de la seva vida. O això pensava,
perquè l’endemà van morir un per una caiguda des de les escales i l’altre per un
incendi. L’Isaac en assabentar-se va intentar utilitzar la màquina del temps una altra
vegada, i ho va evitar per segona vegada. Però els seus amics seguien morint una i una
altra vegada. I després d’uns cent intents d’intentar recuperar als seus amics, es va
tornar insensible a les seves morts, i va pensar que el destí era el que feia que ells
morien sempre. Per això, es va rendir i va decidir seguir vivint normal.
Després de molts anys, en el laboratori, mentre observava i analitzava la màquina del
temps, ho va entendre tot: la màquina no viatjava al passat, sinó que el transportava a
una altra línia temporal paral·lela. I allò significava que encara hi havia possibilitat de
recuperar-los. I així es va omplir de determinació i va començar a fer servir de nou
aquella màquina.
D.Y.
La mayoría de personas creen que un superhéroe o superheroína es una persona con poderes extraordinarios, y no lo niego pero para mí es mucho más que eso.
Para mí un superhéroe es una persona que pese a las dificultades sigue adelante e intenta cambiar las cosas para hacerlas mucho mejor para él mismo y para el resto del mundo.
Pese a tener muchos héroes y heroínas hoy me gustaría destacar a una en concreto, Olympe de Gouges. Para quien no lo sepa, esta mujer fue una pionera en el mundo del feminismo siendo la autora de la Declaración de los Derechos de la Mujer y de la Ciudadanía (1791)
En esa obra (en la que también se combatía la esclavitud) dijo citas como: “La mujer nace libre y permanece igual al hombre en derechos”; “ningún cuerpo, ningún individuo puede ejercer autoridad que no emane de ellos”; “el ejercicio de los derechos naturales de la mujer solo tiene por límites la tiranía perpetua que el hombre le opone, límites que deben ser corregidos por las leyes de la naturaleza y de la razón”.
Fue una gran luchadora para una gran causa, pese a haber acabado guillotinada esa mujer inició una serie de acontecimientos revolucionarios que nos han llevado a nuestra situación de hoy en día que aunque sigamos luchando para que la sociedad nos dé los mismos derechos y el mismo respeto que a un hombre, hemos avanzado muchísimo más de lo que creemos. Ya somos libres de expresar nuestra opinión por muy controversial que sea, podemos hacer lo que realmente nos plazca (dentro de los límites de la legalidad) sin la necesidad de que un hombre nos dé permiso.
Aunque ella no fuera la primera mujer feminista creo que ha sido una muy importante y por todo lo que hizo por nosotras es una superheroína.
E.Blanco
