L’alarma que ens desperta cada matí; el so de la cullereta remenant la tassa del cafè, lentament, amb la mirada mig perduda contemplant com es va aixecant el dia, a través de la finestra; la roba de la rentadora que gira cap a una banda i després cap a l’altra, com un ball de sardanes; els rastres del menjar que queden al plat després del dinar; la roba bruta al terra del lavabo, després de la dutxa; els llençols arrugats en aixecar-nos del llit; alguns cabells que queden al raspall després de cada pentinada; el camí cap a l’escola; els dibuixos amb el dit sobre el baf acumulat a la mampara de la dutxa; l’esport, les classes de música o dansa… Tots, aquests, moments i rastres de la nostra vida quotidiana.
Però, on queden els llibres? La rutina de mirar un conte amb la mare o el pare, de seure al sofà en acabar la tarda, i submergir-nos en històries que ens permeten fer volar la imaginació sense haver de desplaçar-nos, físicament, a altres realitats, a altres quotidianitats?
On s’amaguen les pantalles quan marxem cap a l’escola? A la nostra habitació, al menjador de casa, a la bossa de la mare, a la motxilla del pare? I allà ens esperen, pacientment, fins a la nostra arribada, moment, aquest, de desconnexió, o de connexió, connexió, connexió,… fins a altes hores de la matinada.
On queden els moments de compartir taula amb un bon àpat saludable i familiar?
I els moments dedicats a una bona conversa sobre el passat, el present o imaginant el futur de les nostres vides?
La presa, la immediatesa, la cultura de la imatge, les plataformes i les xarxes socials, el culte als cossos “perfectes”, la importància de la façana sense tenir prou cura de l’interior… Tot plegat, ha fet canviar els hàbits a la nostra vida quotidiana.
Aquest curs, amb el projecte de centre S’Art dedicat a la vida quotidiana hem pretès abordar el tema des d’un punt de vista reflexiu i crític, per a fer conscients els nostres infants dels avantatges i perills de l’ús de les pantalles i el món interactiu; de la necessitat de saber aturar-nos a contemplar el paisatge en el camí de casa cap a l’escola, percebent cada detall, cada olor, cada so, cada espai; d’escoltar el nostre cos i fer-nos conscients de les nostres debilitats i fortaleses i de com podem enfortir-lo amb una alimentació saludable; de les nostres emocions; de ser capaços de prescindir d’una pantalla sense sentir que estàs desconnectat del món; de la importància de fer-nos bones preguntes que ens condueixen a noves respostes, més creatives i divergents. I tot això, sempre, fent servir l’art com a resultat del procés reflexiu i com a context de l’adquisició de nous aprenentatges que ens fan evolucionar i créixer.
Yolanda Garrido
Directora
