Així comença la cançó que dona nom a la classe d’I4A: Oé, oé!
I aquesta cançó, que vam aprendre a principis de curs, va ser l’excusa per engegar un projecte que ens ha portat a conèixer moltíssimes coses sobre els ocells: com són, com neixen, què mengen… Gràcies a això hem pogut construir el model d’ésser viu; tant se val si ens fixem en els ocells, en un roure o en nosaltres mateixos, tots naixem, ens alimentem i creixem, ens relacionem, ens reproduïm i un dia acabem morint, i els nostres descendents tornaran a començar la roda del cicle de la vida.
Durant els mesos que ha durat aquest projecte hem pogut recollir informació en llibres de casa, de l’escola i de la biblioteca, i hem vist que hi ha ocells de tota mena: grossos com els emús, petits com els pardals, cantaires com les caderneres… També hem recollit plomes i observat ous, hem conegut els ocells del nostre entorn (els domèstics, els que se’ns apropen a la finestra de casa i els que viuen al pati de l’escola), hem creat projectes artístics d’ocells (un mural, tot de pica-soques enfilats a un tronc, un ocell ben emplomallat dins del seu niu…), hem portat ocellets de joguina i de peluix, i fins i tot ens hem atrevit a fer néixer pollets de gallina a la classe!
Els vam tenir dins d’una incubadora i l’espera va ser un compte enrere de 21 dies emocionant. El dia que van néixer va ser un dels més bonics d’aquest curs! Els vam tenir vivint unes setmanes a la classe i van passar a veure’ls molts nens i nenes de l’escola.
Aquests pollets, que ara ja s’han fet grans i són un gall i dues gallines, els podeu veure si aneu al galliner de la Muntanyeta, perquè ara viuen allà i en tenen cura des de l’espai d’Hort que fem a les tardes a la Comunitat de Petits.
Si voleu veure més fotografies, el mapa conceptual del que hem après i altra documentació del projecte, podeu entrar a la carpeta clicant la càmera fotogràfica:
