Hi ha històries que no es poden explicar només amb dates.
La del Rubió i Ors està feta d’edificis i aules, però sobretot de persones.
Històries d’infants que hi han après, jugat i crescut. De mestres que hi han deixat empremta i que també hi han crescut. De famílies que n’han format part. De persones que han cuidat l’escola cada dia. D’un barri que l’ha vist transformar-se i d’una ciutat amb la qual ha anat establint nous vincles.
Més de cent anys separen els primers alumnes que van entrar a l’escola l’octubre de 1924 dels infants que avui omplen les nostres aules.
Entremig, moltes coses han canviat.
Però n’hi ha una que ha travessat tota aquesta història:
la idea que una escola es construeix entre moltes persones.
1924. Aquí comença la nostra història
L’Escola Rubió i Ors va iniciar la seva activitat educativa l’octubre de 1924.
El primer edifici estava situat entre el carrer de Rafael Casanova i el camí de l’Aigua Nova i havia estat projectat per l’arquitecte municipal Pere Caselles i Tarrats.
La seva construcció responia a la necessitat d’ampliar l’oferta escolar de la ciutat i va permetre acollir alumnat procedent de diferents escoles i espais escolars de Reus. La informació pública municipal també situa l’inici de l’activitat l’octubre de 1924 i explica que el centre va acollir alumnat que fins aleshores estava escolaritzat en diferents espais de la zona.
L’edifici s’organitzava en dues parts simètriques, una destinada als nens i l’altra a les nenes. Els mateixos plànols originals ho deixen escrit: «clase para niños» i «clase para niñas».
Aquella distribució ens parla també d’una manera d’entendre l’escola pròpia de l’època i ens permet prendre consciència de fins a quin punt l’educació i la societat s’han transformat al llarg d’aquests cent anys.
Aquell edifici seria, durant dècades, l’escenari de la vida quotidiana del Rubió i Ors.
Una escola que creix i es transforma
Amb el pas dels anys, l’escola va anar creixent i adaptant-se a noves necessitats educatives.
L’edifici original va viure reformes i transformacions, però el temps també va anar evidenciant les seves limitacions. L’escola necessitava més espai i unes instal·lacions adequades per continuar desenvolupant la seva tasca educativa.
La història del Rubió i Ors entra aleshores en una etapa decisiva.
Es converteix també en la història d’una comunitat que va decidir lluitar per la seva escola.
Una escola molt esperada
Aconseguir un nou centre no va ser fàcil.
Famílies i mestres es van mobilitzar per reclamar una escola en condicions adequades i perquè el Rubió i Ors pogués continuar al mateix barri. Aquella reivindicació forma part de la memòria d’una comunitat que no només esperava una escola nova: va lluitar per aconseguir-la.
Montserrat Esteve, que havia estat directora de l’antiga escola, recorda com l’edifici havia quedat petit i vell, el trasllat provisional a La Providència i com l’associació de pares i l’equip de mestres van fer pinya per aconseguir una nova escola.
L’any 1990 es va encarregar a l’arquitecte Anton Pàmies Martorell el projecte del nou centre. Les obres van començar el setembre de 1991 i, a començaments de 1993, el Rubió i Ors estrenava edifici a la plaça de l’Abat Oliba. La pàgina històrica actual concreta que les obres van començar el 7 de setembre de 1991, van finalitzar el desembre de 1992 i l’alumnat va començar a ocupar les noves aules el febrer de 1993.
Canviaven les parets, les aules i els espais, però l’escola continuava arrelada al mateix barri i portava amb ella la comunitat que havia fet possible arribar fins allí.
En el record de Conxita hi ha una escena que explica especialment bé què significava aquell moment: els alumnes veterans deien als nous que havien de cuidar molt bé aquella escola perquè havia costat moltíssim aconseguir-la.
Darrere de cada paret hi havia lluita, perseverança i molt d’amor.
A poc a poc, el que havia estat l’edifici nou es convertiria simplement en la seva escola per a moltes altres generacions.
Generacions que han fet Rubió i Ors
Una escola no es pot explicar només a través dels edificis, dels projectes o de les dates.
Una escola és, sobretot, les persones que hi han passat.
Durant més de cent anys, milers d’infants han fet del Rubió i Ors una part de la seva història.
Quan evoquen els seus anys a l’escola, els records parlen de descobertes, jocs, sortides, amistats, mestres, aprenentatges i moments que han continuat presents molt temps després d’haver deixat les aules.
Ariadna parla de l’escola com el seu primer món, l’espai on va començar a descobrir i a construir la persona que és avui. Irene i Victoria recorden excursions, colònies, amistats i aquella sensació difícil d’explicar que fa que un lloc continuï sent casa molts anys després d’haver-ne marxat.
Però aquestes generacions també les formen els mestres que hi han dedicat una part de la seva vida, les famílies que han acompanyat l’escola, les persones que n’han tingut cura cada dia i totes aquelles que hi han establert vincles al llarg dels anys.
Trànsit conserva especialment el record de retrobar antics alumnes ja adults i descobrir que encara recordaven una classe, una conversa o algun moment compartit molts anys enrere.
Són records diferents, però moltes vegades acaben parlant del mateix:
amistat · aprenentatge · records · estima · casa · família
I és així, persona a persona i generació rere generació, com s’ha anat construint el Rubió i Ors.
Generacions diferents, una mateixa escola. Alumnat i exalumnat, famílies, mestres i persones que han format part de la vida del Rubió i Ors, reunides durant la cloenda del centenari.
Una escola que s’obre i troba noves maneres d’expressar-se
La vida del Rubió i Ors no s’ha construït només dins les aules.
Al llarg dels anys, activitats, celebracions, sortides, projectes i espais de participació han anat reforçant la relació entre alumnat, famílies, escola i entorn.
Aquesta manera d’entendre l’educació ha anat trobant també nous llenguatges per expressar-se.
I entre ells, les arts han anat adquirint una presència cada vegada més significativa.
Les arts, una història que ja venia de lluny
Molt abans que les arts esdevinguessin un eix transversal del projecte educatiu, la música i el teatre ja formaven part de la vida del Rubió i Ors.
El projecte de teatre a Educació Infantil, impulsat per Antonieta Roig, ha anat passant de generació en generació i ha portat l’alumnat a escenaris de la ciutat com el Bartrina i el Fortuny. L’any 2013 ja trobem documentada la representació de Mary Poppins al Teatre Bartrina.
Poc després, el curs 2015-2016, naixia la Coral Rubió i Ors, impulsada pel mestre de música Carlos Hugo Velarde. Una nova tradició que, amb els anys, també acabaria trobant-se amb el teatre i formant part de la memòria compartida del centre. La pròpia pàgina actual de la Coral situa el seu naixement el curs 2015-2016 i el vincula a aquest relleu entre generacions.
Eren projectes diferents, però compartien una mateixa intuïció:
allò que es crea a l’escola creix quan es comparteix.
2021. Les arts impulsen una nova etapa
L’any 2021, la incorporació al programa Magnet obre una nova etapa en aquesta trajectòria.
Magnet no porta les arts a una escola que no les coneixia.
Les troba ja vives.
El projecte permet ampliar aquesta mirada i avançar cap a una concepció cada vegada més transversal de les arts: no només com una disciplina, sinó com una manera d’aprendre, expressar-se, investigar, comunicar, crear i relacionar-se amb els altres i amb el món.
Aquesta transformació també reforça una idea que avui forma part de la manera d’entendre l’educació al Rubió i Ors:
l’escola no acaba a la porta de l’escola.
Aquesta mirada és coherent amb la manera com avui el mateix centre defineix el seu projecte educatiu: integració de les arts com a via d’accés als aprenentatges, escola transformadora i arrelada a l’entorn.
De l’escola a la ciutat
Progressivament, els processos creatius de l’alumnat han anat trobant nous espais fora del centre.
Projectes com el Dia Mundial de l’Art o el Premi Art han portat creacions, preguntes i reflexions nascudes a l’escola a diferents espais de Reus.
Carrers, comerços, mercats, teatres, equipaments culturals i altres espais de la ciutat s’han convertit també en llocs on aprendre, crear, mostrar i compartir.
L’art ha esdevingut així una manera de dialogar amb l’entorn i de fer que allò que passa dins l’escola pugui entrar en conversa amb la comunitat.
I és amb tota aquesta història al darrere que el Rubió i Ors arriba al seu centenari.
2024-2025. Cent anys després, FEM RiO
Celebrar cent anys no significava només mirar enrere.
Volíem reconèixer d’on veníem, retrobar persones, compartir records i celebrar tot allò que havia fet possible arribar fins aquí.
Per això el centenari es va construir al voltant d’una idea que recollia bona part de la nostra identitat:
FEM RiO 
BARRI · FAMÍLIA · ART · ESCOLA · REUS
Cinc paraules que expliquen molt més que un programa d’activitats.
Expliquen una manera de ser escola.
FEM BARRI
El Rubió i Ors ha crescut al costat del seu barri i forma part de la seva història.
Per això el centenari va sortir al carrer.
El 30 de novembre de 2024, la plaça de l’Abat Oliba va acollir un vermut musical obert a la comunitat. Una trobada per compartir, conversar, retrobar-se i celebrar que l’escola també és barri.
FEM FAMÍLIA
Les famílies han estat presents en molts moments de la història de l’escola i formen part de la comunitat que la sosté i l’acompanya.
L’1 de febrer de 2025, el Rubió i Ors va obrir les seves portes un dissabte per compartir una jornada amb famílies i ciutadania.
Tallers, jocs, activitats, moviment, creativitat i espais de trobada van omplir l’escola.
Més que celebrar una activitat, celebràvem una idea molt senzilla:
l’escola també es construeix quan la compartim.
FEM ART
L’art no podia faltar en una celebració que explicava qui som.
Durant el curs del centenari, el Dia Mundial de l’Art va tornar a portar els processos creatius de l’alumnat fora de l’escola.
Amb La millor tendència, el consum responsable, els aparadors de comerços de la ciutat es van convertir en espais d’expressió i reflexió. Posteriorment, la instal·lació Tu també tens una piscina a casa va continuar aquest diàleg al Mercat Central.
L’art tornava així a fer allò que havia anat aprenent a fer al Rubió i Ors:
sortir de l’aula, fer preguntes i conversar amb la ciutat.
FEM ESCOLA
El 28 de maig de 2025, el Teatre Fortuny va acollir la cloenda del centenari.
Música, dansa, paraules, records i emocions van reunir passat i present en un mateix escenari.
En un dels moments més significatius de l’acte, hi van coincidir alumnes i exalumnes, famílies actuals i d’altres generacions, antics treballadors i mestres que un dia també havien estat alumnes del Rubió i Ors.
També s’hi van fer presents els records de persones que havien format part de l’escola en diferents moments de la seva història. Les seves paraules, llegides per alumnat actual, van anar recorrent vivències, amistats, aprenentatges, dificultats, estima i sentiment de pertinença.
Durant uns instants, persones i records de generacions molt diferents van compartir un mateix escenari.
Cent anys de persones fent escola.
I REUS
REUS no va ser una cinquena activitat del centenari.
Era el lloc que les connectava totes.
La ciutat on l’escola havia nascut, el barri on havia crescut, els espais on l’alumnat havia començat a mostrar les seves creacions i la comunitat amb qui volíem compartir cent anys d’història.
Durant el centenari, diferents espais, institucions, entitats, comerços i persones de la ciutat ens van acompanyar.
Perquè la història del Rubió i Ors és la història d’una escola.
Però també és una petita part de la història de Reus.
Un centenari compartit
El centenari també va ser una oportunitat per recuperar documents, fotografies, records i fragments de la història del Rubió i Ors.
L’Arxiu Municipal de Reus va contribuir a aquesta recuperació de la memòria i, el març de 2025, va acollir la conferència “Centenari de l’Escola Rubió i Ors: 1924-2024. Una escola pública en dos edificis: 1924-1992”, a càrrec de l’arquitecte Anton Pàmies Martorell.
🔗 Consulta la informació de la conferència
🔗 L’Arxiu Municipal de Reus col·labora en els actes del centenari · Diari de Tarragona
La celebració també va sortir de l’escola a través de diferents mitjans i espais de comunicació, que van recollir moments, veus i mirades sobre el centenari.
Ajuntament de Reus
🔗 L’Escola Rubió i Ors de Reus celebra el seu centenari
Canal Reus
🔗 L’Escola Rubió i Ors celebra el seu centenari
La Furgo · Ràdio Ciutat de Tarragona
🔗 Centenari de l’Escola Rubió i Ors
Diari Més
🔗 L’Escola Rubió i Ors, un segle sent el cor d’un barri
Diari de Tarragona
🔗 «Felicitats!»: així ha celebrat el centenari l’Escola Rubió i Ors de Reus al Teatre Fortuny
Més enllà de cada notícia, entrevista o reportatge, totes aquestes mirades van contribuir a una mateixa cosa:
fer visible una història que sempre havia estat compartida.
100 anys després, continuem fent escola
Cent anys després d’aquell octubre de 1924, la història del Rubió i Ors continua escrivint-se cada dia.
La rebem de totes les persones que ens han precedit i la posem, alhora, en mans dels infants que avui omplen les aules, els passadissos i el pati.
Perquè una escola no es construeix només amb parets, ni amb projectes, ni tan sols amb els anys.
Es construeix cada dia.
En una aula. En una conversa. En una cançó. En un escenari. En una família que entra per primera vegada per la porta. En un antic alumne que hi torna. En les persones que cuiden, acompanyen, ensenyen i aprenen. En els vincles que establim amb el barri i amb la ciutat.
Avui ens correspon a nosaltres continuar aquesta història.
Fer-nos responsables del que hem rebut, continuar transformant l’escola i deixar-la preparada per a les generacions que vindran.
Perquè després de cent anys, continuem aprenent, continuem creixent i, sobretot, continuem fent escola.
