CONTES PER LA PAU

En aquest moment de la humanitat, trobem un món económicament molt capitalitzat, però moralment molt pobre.
És ara més que mai quan tenim la necessitat de potenciar els valors que ajudin a construïr un món més just. Des de l’escola estem convençuts.
Per això potenciem celebracions com el DENIP, dia escolar de la no violència i de la pau, que cada 30 de gener és celebra, commemorant la mort d’un home de pau, Gandhi.

Nosaltres ho vam celebrar!, aquest any un senyor anomenat Carlets, i carregat amb una maleta, ens va explicar un conte amb molt de suc!, sopa de pedres, ens ho vam passar molt bé i ens va fer rumiar.
Us deixem el conte per llegir-lo, amb el desig que us desperti les millors intencions.
Que vagi de gust!.

La sopa de pedres.

Vet aquí una vegada un soldat que fugint de la guerra va arribar a un poble petit. Mort de fam, trucà la porta d’una casa i demanà un tros de pa. La mestressa a puntades de peu i empentes el tragué fora. Ho va provar en una altra porta, en dues, en tres, en quatre i en cinc. I a totes les portes va rebre la mateixa resposta. El soldat, cansat i afamat, es va asseure al costat de la font de la plaça del poble i es va posar a plorar fins que uns nens se li van acostar.

– Soldat, perquè plores?

– Volia fer una sopa de pedres, que em surt molt bona, però no puc…

– Que et podem ajudar? – preguntà en Martí.

– I tant! Necessito que porteu una perola grossa, aigua, un grapat de pedres i llenya per fer foc.

En un tres i no res els vailets van anar a buscar les coses que havia demanat el soldat. Encenen foc, posen la perola al damunt, i hi fiquen l’aigua i les pedres.

– Mmm! Que bona… Però jo diria que hi falta un punt de sal.

– Jo en tinc a casa meva! – digué una noia

La noia agafà la sal i la portà al soldat. Al cap d’una estona, el soldat tornà a tastar la sopa i digué:

– Li falta una mica de tomàquet.

– Vaig a casa a buscar-ne! – va dir en Lluís –

I també faltarien patates i arròs.

– Jo puc treure les patates de l’hort – digué l’Anna. –

I jo a casa tinc arròs. El vaig a buscar! – exclamà l’Ester.

Els vailets van portar pastanagues, cebes, mongetes, cigrons, naps, i fins i tot un tros de pollastre.

-Aquesta sopa ja està. Ens ha quedat boníssima! És la millor sopa de pedres que he tastat mai! Ara dieu als pares, avis i oncles que vinguin amb plats i culleres, que avui hi ha sopa de pedres per a tothom!

I així va ser com gràcies als nens, aquell soldat i tot el poble van poder menjar per tota la gana que la guerra els feia passar! Des d’aquell dia, la gent del poble, grans i petits, va aprendre a compartir una mica més el que cadascú tenia.

Conte popular. Adaptació de la versió de Xesco Boix.