LES VEUS HUMANES

En aquest tercer trimestre hem de conèixer una miqueta més sobre com funcionen i es classifiquen les nostres veus.

Com veieu a la imatge de dalt, les veus humanes es classifiquen en 3 grups i d’ahí, segons la tessitura (si la veu és més aguda o més greu) tenim uns subgrups. Us convido a que escolteu uns vídeos amb cadascuna de les classificacions.

Noteu la diferència?

VEUS FEMENINES

Soprano : És la veu més aguda de totes. Les sopranos tenen un timbre clar i brillant. Poden fer notes molt ràpides perquè la seva veu és molt àgil. Normalment solen portar la melodia.

Sopranos reconegudes mundialment: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks i Maria Callas.
Personatges d’òpera per a soprano més coneguts: “La reina de la nit”, de “La flauta màgica”, de W. A. Mozart, interpretada per la soprano Diana Damrau.

Mezzosoprano: És la veu femenina intermitja entre contralt i soprano. Li permet fer passatges vocals complicats amb moltes notes. És més greu que la soprano.

Mezzosoprano reconegudes: Lorraine Hunt, Cecilia Bartoli.
Personatges d’òpera per a mezzosoprano més coneguts: “Carmen”, de G. Bizet.

Contralt: És la veu més greu de les dones. Destaca per la seua sonoritat. El seu timbre és més obscur i càlid respecte a la mezzosoprano. Normalment interpreten repertori que porta gran intensitat i expressió.

Contralt reconeguda mundialment: Judy Garland.
Personatges d’òpera per a contralt més coneguts: Rossina, de “El barber de Sevilla”, de G. Rossini.

VEUS MASCULINES

Contratenor: És la veu més aguda dels homes.

“Lascia ch’io pianga”, una ària per a soprano composada per Händel, interpretada pel contratenor Philippe Jaroussky.

Tenor: Els homes que tenen la veu més aguda són els tenors. El seu timbre és clar i brillant. Normalment són els protagonistes de la òpera.

Tenors reconeguts mundialment: Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Placido Domingo (popularitzats internacionalment pels seus concerts com “Els tres tenors”).
“La donna è mobile”, de Rigoletto (Verdi), interpretada per Javier Camarena.

Baríton: Són els homes que estan a meitat camí entre els tenors i baixos. La seua veu és més dolça que la dels tenors. Realitzen papers còmics.

Tenor reconegut mundialment: Titto Ruffo.
Papageno, òpera “La flauta màgica” de Mozart.

Baix: Són els homes amb la veu més greu de totes. El seu timbre és obscur i profund.

Baixos reconeguts mundialment:Gottlob Frick i Kopcák.
“La calúmnia”, d’El barber de Sevilla (Rossini), interpretada per Ruggero Raimondi.

VEUS INFANTILS

Són les veus dels xiquets i xiquetes, també anomenades veus blanques. Les veus infantils s’acaben quan l’alumnat entra en la pubertat. Normalment entre els 12 i els 15 anys es produeix el fenomen del canvi de veu.

Les transformacions físiques de l’adolescència comporten també un desenvolupament de la laringe i un allargament de les cordes vocals. Això fa que la veu es torne més greu. Aquest canvi és més brusc en els xiquets.