Aquest curs, a l’hort, com ja vam explicar, no hem tingut gaire fortuna. L’abundant pluja de tardor i el poc drenatge de l’espai van fer que la majoria de faveres es podrissin. De tota manera, hem pogut acabar el cicle amb les que van sobreviure a la mullena. Fa unes setmanes vam poder collir unes faves ben tendres, que vam cuinar i tastar. Va ser un tast minço, però el vam gaudir molt.

L’hort ja està aturat, l’hem cavat a consciència, les herbes se l’havien fet seu i ara, gràcies a la palla que els grans ens van deixar, l’hem encoixinat perquè aguanti millor l’embat de l’estiu. Sort que hi ha el vell lledoner que també fa bona feina.Per altra banda, les visites a la vinya també ens ajuden a descobrir l’essència rural del poble. Les passejades al llarg del curs ens han permès veure en primera persona les etapes del cep. També hem pogut gaudir de la vinyeta de l’escola, que té uns ceps petits, que, en el nostre cas, van a la mida per observar de prop les virtuts d’una planta que ara desperta. Quina sorpresa veure els raïms amb els grans menuts com el cap d’una agulla!

Ara que s’acosta l’estiu, només queda esperar que el curs vinent la natura ens acompanyi de nou i que, durant els mesos de calor que venen, puguem fer passejades a la fresca en família, per gaudir dels camins que ens ensenyen quin món més bonic que tenim.