La tardor s’obre pas a l’escola i amb ella les activitats que ens apropen a l’entorn. El pati, la vinya ens van mostrant els indicis de canvi, de preparació pel descans hivernal de bona part de la natura. Les nenes i els nens de l’escola, aquests dies, van sent conscients que el cicle natural de l’any està fent canvis al nostre voltant. A les aules, aprofitem per treballar els colors càlids, l’art amb fulles seques, el clima… Al pati, la pluja de fulles i l’aigua que ens regalen els núvols ens ajuden a construir un joc lliure ric, ple de colors torrats, de pastetes i de mans enfangades.

Però si hi ha un dia que tenim marcat al calendari és el dia que esperem la visita de la castanyera. Enguany no ha estat menys i va venir ben puntual a la tarda del dimecres. Per rebre-la com es mereix, l’alumnat va venir a l’escola ben caracteritzat. Els petits castanyers i castanyeres van passar el matí confiant que la castanyera pogués arribar a l’escola, malgrat el temps inestable. A més, els companys de cicle mitjà van fer feina a la cuina del centre cívic, per tenir a punt uns panellets boníssims que, a la tarda, van compartir amb tots els infants de l’escola.Com que al migdia va fer un bon xàfec, vam fer la rebuda de la castanyera a la pista. Sota teulada vam estar tranquils i la castanyera va poder gaudir de les danses i cançons que cada cicle havia preparat a les classes de música. La castanyera ho va gaudir molt. S’ha de dir que tots els grups ho van fer molt i molt bé. Ella ens va portar castanyes calentones i els seus ajudants de 6è ens les van repartir a les aules. Abans de fer el tast, vam acomiadar la castanyera, que aquests dies té molta feina. No vam poder fer una ballaruga final plegats, però vam passar una estona entranyable, fent present una festa que, malgrat les invasions d’altres festes relacionades amb Tots Sants, encara perdura i que entre tots hem de fer que continuï sent una tradició ben nostre per molts anys més.