El joc lliure és una de les activitats més significatives durant la primera infància. Jugar no és només una manera de passar el temps, sinó una forma d’aprendre, créixer i entendre el món. Quan els infants juguen lliurement, ho fan seguint els seus interessos, la seva curiositat i el seu ritme. A través del joc s’expressen sentiments, desitjos i preocupacions.

La tarda dels dijous la destinem al jugar lliurement en dieferents tipus de jocs. Per una banda, el joc simbòlic, on representen situacions quotidianes, inventen històries i assumeixen diferents rols, els ajuda a comprendre les seves emocions i a gestionar-les. Per altra banda, també hi trobem encaixos, trencaclosques i diverses peces per a fer construccions. Aquí també es desenvolupen socialment, ja que, quan els infants juguen junts, aprenen a compartir, a negociar, a respectar torns i a cooperar. I gràcies a aquesta cooperació aconsegueixen fer estructures impressionants amb peces immantades o torres altíssimes amb fustes de colors.

El joc lliure crea espais de convivència on apareixen desacords, però també oportunitats per aprendre a resoldre’ls de manera pacífica. Aquestes experiències són la base de les habilitats socials i de la construcció de relacions positives amb els altres. Però no només això, sinó que, sense adonar-se’n, els infants desenvolupen habilitats matemàtiques, lingüístiques i lògiques de manera natural i significativa.

Aquí el paper de l’adult passa a segon pla, tot i que segueix sent clau per aconseguir els objectius del joc lliure. No es tracta de dirigir el joc, sinó de crear un entorn segur, ric i estimulant, amb materials variats. L’adult observa, acompanya i intervé només quan és necessari, respectant l’autonomia de l’infant i valorant el joc com una activitat essencial.

A través del joc, els infants aprenen sobre ells mateixos, sobre els altres i sobre el món que els envolta. Jugar és, sens dubte, una de les maneres més valuoses d’aprendre.