El dimecres 29 de maig l’alumnat d’infantil vam anar a veure les orenetes del carrer Sant Antoni.

Ja s’ha convertit en tradició anar-les a saludar i veure la feinada que tenen amunt i avall, construint els nius i anant a buscar aliment.

Els nens i nenes de la classe dels cavalls, de les meduses i de la classe de l’arc de sant martí tenim ben clar que cal fer molt silenci per a poder-les veure. Així que hem enfilat el carrer tots ben silenciosos.

En arribar, hem vist alguna oreneta que treia el cap del niu: què hi fa aquesta colla aquí? Devia pensar. I amb la imaginació hem començat a dir coses que creiem que deien en veure’ns.

Hem començat a perseguir-les amb la mirada. Alguna més agosarada baixava quasi fins a la nostra alçada i després marxava volant cap amunt. Quina velocitat!

L’Emma ens ha dit que, a partir d’ara, és molt important que ens fixem atentament en el terra quan passem per allà. Ara les orenetes tenen feina a fer el niu, posar-hi els ous i després alimentar a les orenetes petites que en sortiran. De sobte, la Isabel ha vist una cosa a terra i s’hi ha apropat: són dos ous ben petitons! Quina sorpresa!

Els hem observat de ben a prop i un d’ells encara tenia una ploma i tot! Ens ha sorprès com n’eren de petits.

D’aquí n’ha sortit una oreneta que deu estar dins d’un dels nius i la seva mare la deu alimentar.

A partir d’ara, quan passem per Carrer Sant Antoni vigilarem bé on posem els peus i mirarem amunt per veure les orenetes que tan bé ens han acollit.