A infantil tenim la sort de tenir un hort que cultivem al llarg del curs. Allà podem veure com d’una llavor en surt una planta que ens regala fruits que podem menjar o que, un cop secs, tornen a iniciar el cicle de la vida. Al marge de l’hort, cuidem el jardinet d’aromàtiques del pati petit i la jardinera de l’entrada, renovada a la jornada de famílies d’enguany.

Un dia d’aquests, com que a observadors dels mons petits no ens guanya ningú, vam dir a la mestra que a les flors grogues hi havia unes taques negres. Ens ho vam anar a mirar bé i vam descobrir que les margarides tenien pugó. Vam aprofitar per remirar la vinyeta i la resta de plantetes del pati per si de cas. La mestra ens va explicar que el pugó pot matar les plantes i ens vam preocupar. Vam anar a buscar a Internet remeis casolans per fer-lo fora. Vam llegir que l’aigua i sabó anava molt bé, perquè els pugons relliscaven de les tiges. De passada, les formigues, les pastores dels ramats de pugons, potser també relliscarien.

Vam estar molts dies, molt constants, ruixant les puntetes tendres de les tres mates de margarides. Vam fer servir una ampolla amb aigua i sabó de rentar plats. La feina de tots va funcionar i semblava que el pugó havia reculat, no hi havia rastre de cap bestiola.

Però la setmana passada, vam tornar a veure que la plaga de pugó havia tornat. Ens vam desanimar una mica, a més, divendres, mentre regàvem les aromàtiques, un company ens va alertar: el pugó havia aparegut per primera vegada a la Maria Lluïsa, que està preciosa i tendra. Així doncs, aquestes últimes setmanes de curs ens toca tornar a posar en marxa la brigada per combatre la plaga.

Ara, afegirem una nova estratègia, intentar fer fora les formigues. Provarem amb les peles de llimona i el seu suc, perquè vam llegir en un llibre sobre com cuidar el jardí de manera orgànica que no els agrada l’olor de cítric, que les desorienta. A veure si així van cap al camp i els marges i deixen tranquil·les les nostres plantes.

Cuidar l’hort i el jardí ens ajuda a descobrir una de les maneres de viure arrelats a la natura, procurar ajudar-la, sense alterar massa els ecosistemes. El pugó també forma part de la natura, però podem fer que desenvolupi les seves funcions en espais on hi hagi vegetació que ella mateixa es regula i que, sobretot, no ens ofegui les plantes que tenim a casa, a l’escola.

Si algú de vosaltres té un remei natural més infal·lible que l’aigua i sabó, per eradicar les invasions de pugó, que ens ho faci saber. La brigada contra el pugó estem aquí per millorar i aprendre. El curs es va acabant i ens agradaria pensar que deixem la vegetació de l’escola lliure de xucladors de plantes.