Al cicle mitjà treballem aquest bonic poema de la Joana Raspall:
Joana Raspall. Com el plomissol, La Galera, 1998
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Un grup de música, Roba estesa, aquest 2016 ha publicat un àlbum on hi ha aquest poema musicat. Nosaltres el cantem i, conjuntament amb els companys i companyes de Collsuspina, Sant Quirze Safaja i l’Estany, enregistrarem al Camp d’aprenentatge Pau Casals on anirem de colònies a principis de novembre.
