Començat el mes de febrer (De tard o de primer, carnestoltes al febrer) un xic d’història del Carnaval que ens ajudi a situar-nos en aquesta festa.
____________________________________________
Els etnòlegs troben en el Carnaval pervivències d’antigues festes paganes d’hivern, de celebracions dionisíaques gregues i de festes romanes. Com diu en el seu llibres “Les hores” l’escriptor Josep Pla: “(el carnaval) no fou mai, aquí, una festa de borratxos, sinó que estava relacionat amb l’expansió dels instints naturals de la gent, de la llibertat d’expressió i de l’anticonvencionalime; és a dir, de l’aparició d’unes maneres ocultes durant tot l’any“.
El símbol del Carnaval és, sovint, un ninot de palla, vestit de manera grotesca que s’acostuma a nomenar, genèricament, en Carnestoltes. Ell és el rei dels poca-soltes i de la gresca. El seu regnat comença el divendres al vespre, quan se li fan la triomfal rebuda i dura fins a l’altre imarts, que és quan mor. Dimecres de cendra és enterrat amb tots els honors (l’enterrament de la sardina) essent la “trista” comitiva l’últim acte de la festa.
La festa de Carnaval es subdivideix en les següents diades:
DIJOUS DE COMPARES: se celebra dos dijous abans de dijous gras. El compare és el padrí d’un infant en relació a la padrina i als pares. En tal dia, el padrí fa un obsequi a la padrina.
DIJOUS DE COMARES: se celebra el dijous anterior al dijous gras. En aquesta ocasió és la padrina que fa un regal al padrí.
DIJOUS GRAS O LLARDER: és el dia que, popularment, la mainada envaeix els carrers amb les seves disfresses. Hom celebra aquest dia la festa de la truita. A molts indrets es menja, també, la típica botifarra i la coca de llardons.
“El dijous llarder,
botifarra, botifarra.
El dijous llarder,
botifarra menjaré”.
“Pel dijous gras,
carn fins al nas”.
DISSABTE DE CARNESTOLTES: arribada del rei de la festa: en Carnestoltes.
DIUMENGE DE CARNESTOLTES: és el dia de la rua o desfilada de carrosses.
DILLUNS DE CARNESTOLTES: dia de festes i balls a dojo en honor a sa majestat en Carnestoltes.
DIMARTS DE CARNESTOLTES: Dia del judici públic d’en Carnestoltes seguit del seu testament i de la seva mort a la foguera. Es fa un magnífic àpat ja que l’endemà comença, segons la tradició cristiana, la Quaresma i abans era una època de gran abstinència:
“Set setmanes de Quaresma
només en podrem menjar
arengades rovellades,
sardines i bacallà”.
DIMECRES DE CENDRA: per la tradició cristiana, de forma oficiosa, aquest és el primer dia de la Quaresma. Tal dia se celebra el popular enterrament de la sardina disfressada amb faldilles de paper.
