El dilluns 31 d’octubre a l’Escola La Noguera vam celebrar la nostra festa de tardor.
Durant la setmana anterior vam fer moltes activitats i propostes com per exemple:
– La realització de tallers en els que hem fet de pastisseres i pastissers i hem elaborat els nostres panellets,
– També han vingut a l’Escola mares i pares a explicar contes i històries pròpies d’aquesta època
– i des de l’àrea de llengua anglesa s’ha organitzat la first pumpkin contest on alumnat i famílies han guarnit unes carabasses molt divertides que s’han exposat al passadís de l’escola.
Aquest any ha estat diferent del dos cursos passats, ja que aquesta és la primera activitat des de fa un llarg temps en que les famílies podein entrar a l’Escola i compartir amb els infants una tarda com aquesta.
A més, vam tenir el privilegi i la sort d’estar molt ben acompanyats de les senyores castanyeres que ens van portar un munt de castanyes per a tots els infants de l’Escola. Moltes gràcies senyores castanyeres!!
Els infants fa setmanes que sabien que vindrien i van preparar unes quantes danses com a mostra d’agraïment.
Primer va ser l’alumnat de P3, P4 i P5 els que ens van mostrar el que havien preparat. La Caterineta.
És un ball rodó molt estès per les nostres terres. La quitxalla de Penelles encara en jugava aquesta versió fins fa pocs anys.
1r i 2n van ballar el Ball del Bedriol
És un ball de renglera on el punt principal és el salt de galop.
Per si algú o alguna no ho sap, ell Bedriol és un bosc petit i sense arbres.
Va arribar el torn a l’alumnat de 3r, que van ballar La Galop de Balaguer
La Galop de Balaguer és una dansa tradicional que es troba recollida al Costumari Català de Joan Amades, segons el qual explica que aquest ball es dansava en l’anomenada Fira dels Enamorats del mes de setembre.
Seguidament l’alumnat 4t va representar: Lo fluviol, el titit i l’escarabat
Aquesta peça és una composició de fa gairebé 100 anys per a violí i piano del músic Joaquim Cassadó. Com que aviat serà Festa Major, els capgrossos ja han arribat a l’Escola… Ho voleu veure?
Després els nens i les nenes de 5è ballaran un Vals familiar, el Vals d’Astrid
Aquesta és una peça musical de ball comunitari que a més de tenir unes melodies precioses serveix per a que tothom balli amb tothom.
El darrer curs, 6è: Van ballar els Bastonets de Balaguer
Aquesta és una peça recollida a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Aquest any se celebra el seu centenari, i a l’Escola ho celebrem recuperant aquesta cançó.
Col·labora l’Escola de Música Municipal de Balaguer.
Aquest dia, també vam aprofitar per afegir-nos als actes de les Jornades Europees del Patrimoni 2022 sota el lema: “Heritage: All Inclusive”, “Un patrimoni per a tothom”.
Gràcies a la iniciativa de l’Associació Cultural «Àgora» d’Albatàrrec i amb la coordinació i formació del grup de tradició oral de Ponent «Krregades de Romanços», vam voler participar
a les Jornades Europees de Patrimoni amb una proposta senzilla i participativa.
La nostra proposta, com veureu, vol potenciar la cançó popular com a element patrimonial cultural immaterial, com a eina de participació com a individu i com a col·lectiu.
És per això que ens sumem a les propostes de diferents col·lectius i administracions al voltant de la commemoració del Centenari de la creació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Agraïm a l’Escola de Música Municipal de Balaguer per sumar-se a la proposta.
Segons el que la UNESCO disposa en la seva documentació, el patrimoni cultural no s’acaba en monuments i col·leccions d’objectes. També inclou tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents, com ara:
tradicions orals,
arts escèniques,
pràctiques socials,
rituals,
esdeveniments festius,
coneixements i pràctiques sobre la natura i l’univers
o els coneixements i habilitats per produir manualitats tradicionals.
Tot i que aquest patrimoni en essència és fràgil i immaterial, també és un factor important per mantenir la diversitat cultural davant la creixent globalització.
Pel que fa L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) va ser una institució fundada l’octubre del 1921 a Barcelona, pel mecenes Rafael Patxot, sota la direcció de Francesc Pujol, per promoure la cerca i recollida dels materials literaris i musicals tradicionals, que serien després estudiats i, prèvia tria, publicats.
Poc abans de la Guerra civil, s’havia recopilat informació de pràcticament tot el Principat i les Illes, i també d’alguns materials de l’Alguer i la Catalunya Nord.
El projecte fou truncat per l’inici de la Guerra civil quan comptava amb prop de 40.000 documents aplegats. Patxot, el mecenes i impulsor, hagué d’exiliar-se a partir de 1936, i
escollí com a destí Suïssa on s’encarregà personalment de la vigilància del fons fins a la seva mort el 1964, per tal d’evitar que se’n fes un ús indegut o bé que la documentació es fragmentés.
Aquesta documentació fou cedida i dipositada el 1990 pels seus néts a l’Abadia de Montserrat, on entre els anys 1991 a 1993 també arribà, després de negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els familiars, la part de la col·lecció que havia romàs a Suïssa durant el seu exili.
La tasca de classificació i descripció dels materials fou assignada a Josep Massot i Muntaner, filòleg i monjo de Montserrat, en tant que conservador de l’Arxiu.
Les missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya corresponen a la imatge que tenim dels músics i folkloristes que volten per tots els territoris de parla catalana amb
l’objectiu d’escoltar, transcriure i documentar el que un informant -sobretot dones- canten i expliquen.
Al nostre poble, a Balaguer, ens expliquen l’estada de Joan Amades i Joan Tomàs el 26 d’agost del 1929 així:
De tarda, acompanyats pel jove dibuixant balaguerí Borràs, al qual ens havia presentat el boixista Oller,
vàrem emprendre una peregrinació pels carrers humils de Balaguer en cerca de cantaires.
Ens topàrem amb una dona dita la Xeua, a la qual vàrem preguntar si sabia cap cançó. Ens digué que sí i al moment i enmig del carrer se’ns posà a cantar.
Enmig de la menuda placeta de Sant Joan vàrem instal·lar el nostre gabinet de recull i vàrem demanar a una veïna propera si ens volia cedir una cadira per no seure a terra.
La cantaire era un tipus de dona del poble per demés escaient i xamós, ple d’una graciosa viva expressió, que a cada ratlla de les cançons ens hi feia un vibrant comentari, enriquint i adornant escenes i facècies de la manera més gràfica i escaient.
A la poca estona es varen reunir al nostre entorn totes les dones del barri , comentant la cosa, contradient la Xeua,
dient-li que no era tal com ella deia, sinó de tal o qual altra manera, segons les variants de tonada o text que cada una sabia de les versions cantades.
L’escena era per demés pintoresca, i es va armar un guirigall impossible d’aclarir.
Tothom cantava i comentava al seu gust i manera. La feina se’ns feia impossible, puix que tothom parlava i cantava alhora, però altrament no podíem menysprear res, puix que la gent es prestava gentilment a cantar fins a desdir i molt millor era aquella disbauixa que l’eixut i aclaparador silenci de Guissona.
Visitàrem l’església de la Mare de Déu del Miracle i el seu sagristà ens cantà dues tonades del Ball de Moros i Cristians, que ell havia ballat d’infant i que ara havia caigut en desús.
Al vespre tornàrem al Sindicat Agrícola on els joves Anfós Gelabert de Bellvís i Josep Güell de Tàrrega, i la ja citada Miracle Galiano ens cantaren una cançó cada u.
La cançó que proposem és la que duu per títol:
“Bastonets de Balaguer”
Recollida a Balaguer per Joan Tomàs (músic) i Joan Amades (folklorista)
La data de la recollida és el 26 d’agost de 1929.
Cantada per l’informant Josep Güell i Bonjoc de Tàrrega
Volem agraïr la presència dels professors de l’Escola de Música Municipal de Balaguer, en Pol, l’Àlex, l’Isidor i en Xavier, que han acompanyat al grup de “petits grans músics”: Anet i Valèria al piano, Olau, Laia, Àngel i Ònia a la guitarra, i Clàudia, Jana i Martina a la flauta travessera.
Esperem que amb el retorn d’aquesta cançó posem en valor el gran llegat cultural que tenim al nostre país. A favor de la cançó, de la protecció del patrimoni cultural immaterial i la seva difusió a tothom.
Visca el Flow dels nostres padrins i de les nostres padrines!!!!
I després arribà el moment de saber el RESULTAT DEL 1st pumpkin contest, el CONCURS DE CARABASSES.
Gràcies a tothom que ha fet possible aquesta tarda!!
- Alumnat, famílies que han vingut a compartir la tarda, a les famílies que han vingut al matí a tallar castanyes, al pare del Santi a coure-les, a la Paeria que ens ha muntat l’escenari, al David Solís per fer-ho sonar tot, als profes de l’Escola de Música Municipal per sumar-se a la iniciativa, als avis i àvies de la Llar Sant Domènec, que tot i que no ha pogut venir per motius de salut hem pesat en ells i ells, i evidentment a les castanyeres que ens han baixat les castanyes de la muntanya!!!!
