Ombres, gnòmons i la Terra paral·lela

“(…) L’OMBRA ÉS UN ESTÍMUL PER A LA RAÓ”

Malaguzzi

L’ombra

    • “L’ombra sempre està enganxada als nostres peus”.
    • “Si no ho volem, podem saltar!”

Depenent de la posició del punt de llum i la del cos que produeix l’ombra, es poden aconseguir ombres molt amples o estretes, molt llargues o bé molt curtes, a vegades poden ser tan curtes que sembla que no n’hi hagi. 

L’ombra de qualsevol cos sempre s’observa al costat oposat de la llum, però si hi ha més d’un punt de llum es poden aconseguir més ombres.

A l’exterior, la llargada i la posició de les ombres varien al llarg d’un dia, un fet causat pel moviment aparent del Sol.

Representar o fer anotacions sobre l’ombra que s’analitza, provoca una observació més acurada i ajuda a continuar la reflexió.

I els gnòmons? 

Un gnòmon seria un “instrument rudimentari consistent en una columna, estaca o tija clavada verticalment a terra i emprat pels grecs per a determinar l’altura del Sol i la seva orientació (és a dir, l’hora)”.

Font: enciclopèdia.cat  /  Gran enciclopèdia catalana

 

Poder visualitzar el canvi en l’ombra d’un gnòmon, controlant la font de llum, ajuda a reflexionar sobre el que podrà passar si el posem a l’exterior i hi toca la llum del Sol al llarg d’un dia.

 

Observant l’ombra d’uns gnòmons en un pla, sorgeix el dubte: variaria molt la seva ombra si en col·loquéssim sobre una esfera?

 

La terra paral·lela – una esfera

“La (…) terra paral·lela, gira conjuntament amb el planeta, en ella hi podem observar els fenòmens de llum i ombra derivats de la llum del Sol i dels seus propis moviments, tal i com succeeix a la Terra”.

Terra paral·lela – EU-UNAWE, 2012

 

Abans de preparar la terra paral·lela es conversa sobre:

les brúixoles

de l’orientació nord – sud

de l’eix d’inclinació de la terra

de l’Equador

de l’hemisferi nord i l’hemisferi sud

del dia i la nit i del moviment de rotació de la Terra

Sortint, carregats amb tot el material i la terra paral·lela, amb la conversa prèvia ja se sap què és  necessari: cercar la direcció nord-sud (amb l’ajuda d’una brúixola) per tal d’orientar l’eix de rotació de la maqueta de la terra i que caldrà situar (a nivell) la ubicació de l’escola en el punt més alt de l’esfera. Llavors: imaginar… imaginar que ens enlairem amb coet i podem veure la Terra des de molt amunt!

Amb la terra paral·lela a punt, s’inicia una observació acurada i es comenta:

“En un moment, canvia l’ombra dels gnòmons”

“Durant l’estona del migdia l’ombra és més curta”

“A l’estiu encara ho és més!”

“A l’estiu el Sol “pica més”!”

“Les ombres que ha anat fent el gnòmon que hi ha a Catalunya, serien iguals que el gnòmon gran que hem col·locat al pàrquing, però més llargues!”

Marcant l’ombra d’un gnòmon cada hora permet parlar del moviment aparent del Sol, i fa preveure de forma clara cap a quina direcció aniran les ombres al llarg d’un dia.

Hi ha una part de la terra paral·lela que no hi ha tocat el Sol tot i que ha anat variant, una part de la maqueta és més calenta que l’altre…, 

l’inici de l’observació de la terra paral·lela

ha provocat moltes descobertes, 

només unes hores abans de l’EQUINOCCI DE TARDOR.

Què es podrà observar quan s’apropi el solstici d’hivern?

Observacions que portaran a altres converses

i a noves comprensions.

A CONTINUAR!