El passat dimarts 3 de desembre vam anar al museu de les trementinaires. El Museu està situat a Tuixent, a la Vall de la Vansa a l’Alt Urgell.
Al viatge hi havia moltes curves i el paisatge era molt bonic. Les muntanyes eren molt altes, la zona era molt rocosa i hi havia molta vegetació.
Ens van rebre l’Anna i el Marc del camp d’aprenentatge. També ens va venir a veure la Mar, la mestra de francès de l’any passat.
Ens van explicar que les trementinaries eren dones que se n’anaven dos mesos de casa recorrent Catalunya per vendre medicaments. Anaven per parelles, una era l’aprenent que era la més jove i la més gran que era la que en sabia més.
Les trementinaires quan sortien de casa posaven les herbes en fundes de coixí. Les herbes estaven seques.Quan es feia de nit dormien a casa de persones que coneixien. De cinc cases on anaven, a 4 els deixaven medicaments i a una els hi canviaven els medicaments per sopar i dormir.
Normalment sortien per dos mesos i tornaven pels volts de Nadal. Algunes vegades tornaven a sortir després de Nadal.
Aquestes dones tenien família i sortien a vendre amb les filles que començaven a viatjar cap als 8 anys.
Es coneixien molt bé totes les herbes i les seves aplicacions curatives. El nom de trementina ve de la resina del pi roig, la trementina que és la base de molts medicaments.
Al museu vam poder veure un vídeo on ens explicaven la vida d’una tremetinaira atipica, la Sofía i el Miquel. Normalment viatjaven dues dones i en aquest cas el Miquel acompanyava a la seva dona. La Sofía va ser l’última trementinaira.
Cada parella feia una ruta diferent. Ens van explicar les diverses rutes que feien:
Ruta 1: Ossera, Berga, Vic, Calella, Blanes, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Roses, Figueres, Olot, Camprondon i Ripoll.
Ruta 2: Ossera, Gósol, Guardiola de Bergadà, Berga, Manresa, Terrassa, St.Quirze del Vallès i Barcelona.
Ruta 3: Ossera, L’Alzina d’Alinyà, Solsona, Tàrrega, Mollerussa, Lleida i a vegades arribaven fins a Tarragona.
Al Museu vam poder veure com era una cuina de l’època.
Després vam anar a visitar “el Jardí de les olors” i vam recolectar flors de calèndula per fer una pomada.
La pomada de calèndula te propietats antiinflamatòries i cicatritzants. També diversos usos externs com crema pels llavis.
Quan vam acabar vam anar a dinar a l’Alberg de Tuixent i vam estar jugant a una plaça molt xul·la que hi havia un rocòdrom (que podríem posar a l’escola).
Finalment vam tornar per una carretera de moooooltes corves.
Si voleu veure les fotos cliqueu aquí