Gràcies per deixar la teva empremta i la teva llavor per continuar creixent com a mestres però sobretot com a persones.

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.

(Miquel Martí i Pol)