ENTREVISTA A UN EMPRESARI

Ja fa un trimestre que treballem en el Projecte “l’Aventura de FER”. Hem conegut alguns emprenedors i emprenedores famosos/es . Hem après que cal ser molt observador per identificar les necessitats de la gent que ens envolta, cal estudiar les possibilitats de les idees que se’ns acudeixen, cal tenir empenta personal per tirar endavant els nostres projectes i cal aprofitar les oportunitats que se’ns presenten per millorar aquestes idees i portar-les a terme.

Després de tot aquest procès de reflexió, tenim un objectiu:

VOLEM CREAR UNA EMPRESA, APROFITANT LES OPORTUNITATS QUE ENS OFEREIX L’ENTORN RURAL.

Per aquest motiu convidem al JOSEP MARIA CASTELLÓ un empresari d’Els Alamús i li fem una entrevista, que ara us presentem.

Els Alamús, 13 de desembre de 2019.

QUIM: Bon dia Josep Maria, em dic Quim. Ara et presentaré als meus companys. Al meu costat hi ha l’Aldara, l’Èlia i l’Unai, que som de 5è. A continuació hi ha el Francesc, la Queralt, la Carla i la Martina, que són de 6è.

ALDARA: Et volem fer aquesta entrevista perquè estem fent un projecte que consisteix en crear la nostra pròpia empresa aprofitant les oportunitats que ens ofereix el món rural. Ens agradaria que ens expliquessis la teva experiència com a empresari del món rural.

ÈLIA: Per començar ens agradaria saber com es diu la teva empresa i a què es dedica.

Començaré presentant-me. Em dic Josep Maria Castelló, amb el meu germà tenim una empresa que es diu AGROCASTELLÓ, ELS ALAMÚS SAT.

Tenim fruita, granges i finques de cereal i panís, pròpies i arrendades.

ÈLIA: Ens podries explicar quin tipus d’empresa és? És una societat, ets autònom…?

AGROCASTELLÓ és una SAT, una Societat Agrària de Transformació, que es dedica a produir, transformar i  comercialitzar productes agrícoles. Ens dediquem tant a la venda com a la compra dels conreus i del bestiar.

La fruita la collim i la tanquem en càmeres, però no la venem nosaltres, sinó que la venen els intermediaris.

Els vedells els comprem de petits, els donem pinso, que és el seu menjar, esperem a que creixin i els venem, principalment a un client.

El panís i el cereal són per l’autoconsum, pels vedells que tenim a les granges.

UNAI: Quants treballadors teniu? Tots fan la mateixa feina?

Som de 15 a 17 treballadors fixes i tothom té la seva feina específica. Per exemple, el meu germà porta el personal i l’oficina, després jo porto les màquines i les granges. Hi ha dos noies que estan a la oficina: una és administrativa i l’altra tècnica. Després hi ha tres persones que estan fixes a les granges, la resta a les màquines i dues persones de reforç que estan regant quan és la campanya d’estiu i els altres 6 mesos de l’any estan recolzant al personal de les granges. Hi ha una persona fixa al taller, que es dedica al manteniment i reparació de la maquinària: tractors, recol·lectora, empacadora…

A part d’aquest personal fixe, durant la campanya d’estiu, per la collita de la fruita, tenim a unes 50 persones extra, contractades a través d’una ETT, que és una Empresa de Treball Temporal.

També hi ha gent externa que venen a fer tasques puntuals, com el tècnic agrícola i els veterinaris, que venen setmanalment.

FRANCESC: Quin treball fas dintre de l´empresa?

Dins de l’empresa el meu germà gran és qui estira del carro, realment l’emprenedor és ell. A vegades estira massa i llavors sóc jo qui el fa parar una mica, ens complementem i fem un bon equip. Tot i que cadascú s’encarrega de lo seu, jo he de saber molt bé el que fa el meu germà i ell ha de saber el que faig jo, perquè, si un dia passa alguna cosa, ho puguem resoldre tant un com l’altre.

Ell s’encarrega més de la gestió econòmica. A mi sempre m’han agradat molt les màquines. Em puc passar tretze o quinze hores sobre del tractor en plena campanya tranquil·lament, i sóc l’home més feliç del món. També estic pendent del personal, de supervisar la seva feina i resoldre els possibles problemes que puguin anar sortint.

A part d’això vaig tots els dimarts a les reunions de la Junta de la Comunitat del Canal D’Urgell, sóc el responsable de la Zona Baixa, que inclou els municipis d’Els Alamús, Artesa de Lleida, Bell-Lloc, Torregrossa, Juneda, Borges Blanques i Miralcamp. Aquest organisme regula la circulació de l’aigua per regar.

FRANCESC: Quantes hores dediques al teu negoci?

Molt. Vint-i quatre hores al dia. Penseu que hi ha dies a l’estiu que te’n vas a dormir, però hi ha màquines treballant per algun client i si s’espatlla o hi ha algun problema, has d’estar localitzable. Et poden trucar a les quatre o a les set del matí, un diumenge o un dia de nadal. Els animals no fan festa. A més a més, com que tens tants fronts oberts, sempre et reclamen “de pressa” o “urgent”. A l’estiu més que a l’hivern. Intentem pactar amb els treballadors les vacances, per repartir-nos una mica la feina, però a l’estiu tenim difícil marxar de vacances, per exemple.

QUERALT: Ens interessa molt saber com va néixer la teva empresa i com a anat evolucionant fins avui en dia?

Venim d’una família de pagesos, som la quarta generació, som centenaris.

En Josep Maria ens ensenya una fotografia dels seus avantpassats, ja establerts a Els Alamús.

Fa quaranta anys, jo estava estudiant en aquesta escola. El meu germà, molt més gran que jo, ja treballava a casa portant les terres. Quan vaig acabar l’escola no vaig voler seguir estudiant, no m’agradava, i em volia dedicar a la terra com el meu germà. Vaig començar amb 16 anys.

El meu pare de seguida va veure que a casa no hi hauria feina per a tots i va veure la necessitat de plantar la terra que encara no teníem plantada. A casa també teníem una granja de vedells i vam decidir anar ampliant.

Un dia, quan ja teníem les nostres finques en marxa, un veí ens va dir que plegava de pagès i ens va oferir d’arrendar la seva finca. Fins a aquell moment no se’ns havia passat pel cap. Nosaltres sempre havíem volgut comprar la terra, però vam fer números i vam veure que els arrendaments ens sortien molt a compte. I així vam començar a arrendar terra i a fer noves granges.

Amb el temps vam veure com anava creixent el negoci i també les despeses, fins que vam arribar a la conclusió que podíem utilitzar les terres per generar l’aliment dels propis vedells. Vam canviar el tipus de cultiu i vam decidir gestionar millor els purins de les granges per tancar el cicle, vam reinventar-nos per ser més sostenibles. Vam haver de presentar un pla de viabilitat al banc per poder fer una inversió de diners molt important. Ens van deixar un crèdit i vam poder créixer fins al que som avui en dia: Tenim quatre granges, uns 1.800 vedells, produïm un milió i mig de quilos de fruita, un milió de quilos de panís i també lloguem a tercers la maquinària pesada que hem comprat per nosaltres. Això ens ajuda a compensar la inversió que vam fer quan les vam comprar, tot i que cada vegada tenim més feina i les necessitem per nosaltres; cada cop les lloguem menys. Al mes de juny comencem empacant palla a Alfès, Els Alamús, Vallbona de les Monges, Osca, algun any Navarra i baixem cap a Burgos i Santo Domingo de la Calzada.

QUERALT: Sabem que per començar una empresa calen diners. Com vau aconseguir els diners per arrancar el negoci?

Hem hagut d’anar moltes vegades als bancs. Cada vegada que ens hem plantejat créixer hem hagut de demanar diners. Afortunadament, l’empresa va bé i ho anem tornant tot. Penseu que cada màquina que comprem hem de fer un crèdit. Valen molts diners. A vegades busquem altres opcions. Ara ja no les comprem, fem un “renting”, que és com un lloguer. D’aquesta manera sempre tenim maquinària moderna i controlem millor les despeses cada mes. No ens ha estat gens de fàcil, arribar a aquí. A vegades cal equivocar-se i aprendre dels errors per millorar. Altres vegades t’arrisques, com quan vam demanar diners per posar el rec per expersió a unes terres que vam arrendar i que semblaven ermes. Ara són de les millors terres que tenim, ens va sortir bé.

QUERALT: En algun moment heu tingut soci inversor?

Ho vam provar. Aquest soci posava els diners al nostre negoci, perquè en guanyava més que deixant-los al banc. A tots ens anava molt bé, al començament. Però va arribar un moment que depeníem de les seves decisions per comprar o vendre, i ell mirava pel seu propi benefici. En depeníem massa i a vegades sortíem perjudicats, així que vam decidir anar sols, ser els nostres propis amos.

CARLA: Sabem que una empresa viu gràcies als seus clients. Qui són els vostres clients? En teniu molts?

En tenim molts de clients… cada secció té els seus.

A la fruita tenim molts “petits clients”. A vegades et compren dos palots de fruita i d’altres un camió sencer.

Amb els vedells tenim un únic client, un intermediari.

Els clients de la maquinària, ja us he explicat que els tenim escampats pel Segrià, Osca, Burgos…

CARLA: Com els heu aconseguit? Feu publicitat?

No, no en fem de publicitat. Els clients els aconseguim a través del boca-orella. La gent que ens coneix de tota la vida ens recomana o parla de nosaltres a tercers. A vegades algú que coneix un treballador dels nostres…

Tenim un follet informatiu, per si alguna vegada ens hem de donar a conèixer i una imatge corporativa, un logotip.

MARTINA: Teniu plans de futur per a la vostra empresa? Teniu pensat ampliar-la?

Sí, ara ens hem de centrar en un nou repte. Ens trobem en un moment en que la fruita està molt malament, ens porta molta feina i molts problemes. No compensa. Hem decidit reduir hectàrees de fruita i centrar-nos més en la maquinària i els vedells, a treure més rendiment de les seccions que funcionen. Canviarem el cultiu de fruita per panís, que és més rentable i és la base del menjar que fem pels vedells.

MARTINA: Si haguessis nascut a la ciutat t’ haguessis dedicat a això?

Segurament no. No se sap, la vida dona molts tombs. Segur que tenir una vinculació amb la pagesia ha afavorit que jo acabés sent el que sóc. He viscut a la ciutat, però les meves arrels estan aquí i he acabat tornant.

QUIM: Ens podries donar algun consell per a fer les nostres empreses?

Molt bona pregunta! Sí, que us donaré algun consell. Primer, que sigueu feliços. Si no us agrada el que feu, difícilment anirà bé. Sigui on sigui, en una empresa vinculada al món rural o no, feu el que més us agradi. Però penseu que avui en dia, des del món rural es pot fer qualsevol cosa.

Us aconsello que estudieu lo màxim que pugueu i que sobre tot estudieu anglès. Fins i tot per la pagesia és molt important. Penseu que a vegades hem anat a fires i saber parlar altres idiomes ens han proporcionat clients, importadors… nosaltres hem exportat vedells per diversos països. D’altres vegades entres a internet, tot està en anglès, i a vegades cal entrar en fòrums on es parla del negoci. És una eina bàsica.

Per cert, us convido a que, quan faci millor temps, vingueu a visitar una de les granges. Així veureu com criem els vedells i com els donem el menjar. Ho fem amb una màquina que ho administra de forma automàtica. Crec que us agradarà.

ALDARA: Aquí a acabat la nostra entrevista. Estem molt contents que hagis compartit la teva experiència amb nosaltres, segur que ens ajudava a tirar endavant els nostres projectes.

 Ara et volem donar un regal que hem fet especialment per a tu.

Moltes gràcies, Josep Maria!