Ep! Si encara no heu visitat la ciutat de Venècia, us recomanem que la poseu en la vostra agenda de viatges, perquè en menys de 20 anys quedarà totalment inundada! Ho hem llegit en un parell d’articles dins del nou taller de ciències que hem encetat a la classe de Cicle Superior.
Però no és l’única ciutat que patirà aquest fenomen!!! Ja us podeu donar pressa a visitar Nova York, Bangkok o Rotterdam. Fins i tot part de la ciutat de Barcelona pot acabar sota l’aigua.
La causa la trobem en l’escalfament global del planeta per l’excés de CO2 que emetem a l’atmosfera.
En aquest taller de ciències hem aprés com funciona l’efecte hivernacle. Per si no ho sabíeu, és un fenomen natural en el nostre planeta. El CO2 i el vapor d’aigua que hi ha a la nostra atmosfera retenen part de les radiacions solars, fent que la temperatura mitjana del planeta sigui ideal per a la vida, tal com nosaltres la coneixem. Sense aquests gasos la Terra tindria una temperatura de -18ºC.
El problema, però, no ens arriba per la manca, sinó per l’excés de CO2. Això provoca que es retingui una major radiació solar i augmenti la temperatura mitjana, de moment, 1ºC. Tan sols aquest grau de diferència és el que ha provocat el canvi climàtic i les conseqüències que ja estem començant a viure: sequeres intenses, temperatures extremes, tempestes i inundacions i augment del nivell de l’aigua del mar.
A la classe hem volgut experimentar com funciona l’efecte hivernacle. Observeu les fotografies:
Les bombetes, que emeten llum i calor, simulen les radiacions solars. Els gots fan la mateixa funció que els gasos de l’atmosfera, retenint part de l’escalfor. Hem posat un termòmetre sobre la taula, per tenir un valor neutre de referència (30,6ºC). En el got obert , que representa la nostra atmosfera en un nivell òptim de CO2, observem que el termòmetre marca 33,2ºC. En el got del mig, que hem tapat, hem augmentat la quantitat de CO2 amb una reacció química a base de vinagre i bicarbonat. Representa la contaminació que, des de fa més de 300 anys, estem produint a causa, principalment, de l’ús de combustibles fòssils. Si ens fixem bé, veurem que el termòmetre marca 35,3ºC. Més de 3 graus de diferència!!!
Hem fet un segon experiment sobre el desgel dels casquets polars i hem fet un descobriment que ens ha sorprès!
Sabem que el gel del nostre planeta es troba al Pol Nord i al Pol Sud. També tenim gel a les glaceres de les muntanyes més altes del planeta: l’Himalaia, els Andes i els Alps. De fet, es pot considerar una glacera tot el gel permanent que trobem sobre una superfície terrestre. Les més importants les trobem a l’illa de Groenlàndia, al cercle polar àrtic, i a l’Antàrtida, al cercle polar antàrtic. La pregunta d’investigació és: Qui provoca l’augment de nivell de l’aigua del mar, els icebergs o les glaceres?
La hipòtesis majoritària a la classe ha estat que els culpables són els icebergs, que constantment s’estan separant de les plataformes gelades i acaben surant per l’aigua del mar.
Per demostrar-ho, fem el següent experiment:
1.- Agafem dues safates iguals i marquem una línia de nivell amb un retolador.
2.- En una safata hi posem unes pedres, que simularan la superfície terrestre. A l’altra no hi posem res, és l’oceà. Després col·loquem quatre glaçons de gel a cada safata. Els que posarem sobre les pedres simularan les glaceres i els que posarem a l’oceà, seran els icebergs.
3.- Omplim les safates d’aigua fins a la línia de nivell que havíem marcat i esperem a que es desfaci el gel.
4.- Observem els resultats…
Sorprenentment ha augmentat el nivell de la safata de la glacera!!! L’explicació que trobem és que els icebergs que suren al mar ja ocupen un espai, per tant, l’aigua que es desfà omple el buit que van deixant i el nivell es queda igual. De fet, el despreniment d’icebergs forma part del procés natural de les estacions als casquets polars i fa milions d’anys que passa. En canvi, el gel de les glaceres, que està sobre la terra, en desfer-se sí que augmenta el nivell, ja que aquesta aigua, en el seu origen, estava fora del mar.
Tot i que cada any es redueix la superfície gelada dels pols, l’augment del nivell de l’aigua del mar es va produint a poc a poc i encara no ha arribat al seu punt preocupant. Ho farà quan ja no quedin més icebergs per desprendre’s i comenci a desfer-se el gel de les grans glaceres polars. Això passarà, segons els científics, abans de 20 anys.
Fer aquest taller ens ha fet una mica més conscients de la problemàtica global del nostre planeta. Ens ha servit per entendre la importància de canviar el nostre estil de vida. Potser ja no podrem aturar el canvi climàtic, però si treballem tots junts podem suavitzar els seus efectes. Cada petita acció, cada petita iniciativa compta… Som-hi!!!
Òndia, quines conclusions més interessants i alhora molt preocupants pel futur de la Terra… l’escalfament que provoquem i el desgel de les glaceres han de ser prioritats per tots plegats, a sumar esforços toca!