El dijous vam anar d’excursió a Girona en autobús. Vam anar a esmorzar a la plaça dels Apòstols. Vam estar una estona esmorzant i jugant i ens vam fixar en un rellotge antic gegant, tombes i en coses molt boniques que hi havia a la plaça; fins i tot hi havia un niu amb un ou d’ocell. A l’altre costat vam veure que la paret estava trencada i després de jugar una mica vam marxar.
VISITA CALL JUEU
Quan vam arribar a Girona el primer que vam fer va ser anar a la catedral, en concret a la plaça dels Apòstols és una plaça al lateral de la catedral, en aquesta porta hi havia unes figures que representaven els 12 apòstols de l’últim sopar de Jesús. Allí vam esmorzar, vam jugar una estona i ens vam reunir amb una guia amb la qual seguiríem la excursió per saber coses dels jueus a Girona: el barri del Call, els seus costums, la seva història, la relació amb els cristians, fins quan hi van estar…
Els Jueus van habitar Girona des del segle X fins a final del segle XV, tenien estudis i també eren prestamistes.
Vam saber que el carrer de la Força és el carrer major del Call, on vivien els Jueus i els que tenen la façana petita eren els que no tenen gaires diners.
La relació amb els cristians no sempre era bona, per exemple l’any 1391 es van refugiar a la Torre Gironella perquè els cristians els van atacar i a més a més ja estaven debilitats per la pesta negra.
Vam entrar a un edifici que hi havia la Micvé. La Micvé és una mena de piscina petita que estaba plena d’aigua (però en aquests moments no n’hi ha, on se submergien per purificar-se quan a les dones els arribava la menstruació, quan parien, quan tenien relacions sexuals, les dones hi anaven molt més sovint que el homes. Seguidament del Micvé vam anar al museu dels Jueus on hi havia una Micvé amb aigua, també una maqueta de Girona, làpides que tenen inscripcions en hebreu, les grans eren de les persones amb diners i les petites de les persones amb menys diners. Allà hi ha una escultura de Cristòfol Colom amb els signes del zodíac en referencia a una brúixola.
Vam anar a dinar a a la plaça Josep Pla, on hi ha l’estàtua d’un llibre bastant gran i, al costat, un parc per nens petits. Vam estar allí una bona estona. Hi havia uns gronxadors i dos tobogans, un de petit i l’altre una mica més gran.
MUSEU DEL CINEMA
Havent dinat vam entrar al museu, la Núria, la nostra guia, ens va venir a buscar, vam començar l’itinerari mirant un vídeo del que veuríem a continuació, després vam pujar moltes escales fins a una sala on hi havien ombres xineses i va explicar com va començar tot això, amb una història d’un déu que va morir la seva dona. Les primeres ombres xineses van ser creades a l’Àsia i després es va estendre cap a Europa, el que passa és que als europeus no els van agradar gaire perquè els hi semblava que no eren molt realistes. Ells volien veure imatges reals i per això va tenir tant d’èxit la cambra fosca és un lloc on pots veure ombres d’imatges reals i que serveix per calcar algun dibuix.
La llanterna màgica, ara coneguda com projector, servia per projectar plaques rodones que estaven pintades molt curosament perquè el dibuix fos precís.
Les primeres fotografies per fer-les tardaven hores i hores i només podien ser paisatges. Més tard es tardaven 30 minuts i podien retratar persones, però els ulls els havien de pintar a mà perquè tothom parpelleja.
També aparells que serveixen per veure imatges en moviment com el zoòtrop.
Tots aquests invents van ser abans del cinema tal com el coneixem ara.
