Quan els infants arriben a sisè, s’acosta el moment de tancar una etapa significativa de la vida per a cada un d’ells, la infantesa i el seu pas per l’escola. Per això, al llarg del curs, s’aniran plantejant diverses propostes que acompanyen aquest procés. Un d’aquests projectes és el que anomenem LA MEVA VIDA.
Els passats 19 i 20 de setembre va tenir lloc l’activitat que va servir de tret de sortida d’aquest projecte. Els infants van ser protagonistes d’una activitat que posa en joc tots els sentits i fa aflorar moltes emocions. L’activitat es va dur a terme al poliesportiu i estava organitzada en diferents espais on es combinava la música i l’expressió corporal. A cada espai hi havia diferents objectes, com ara, una corda, una pala i una galleda, mocadors… que els van servir per anar recordant les diferents etapes de la seva vida i connectar amb les seves aficions. El moment més emocionant de tots va ser quan els infants van descobrir, sorpresos, un objecte personal, que ens havien fet arribar les famílies, i que els vinculava a la seva primera infància. A través d’aquests objectes van poder evocar molts records i emocions viscudes.
https://photos.app.goo.gl/jeZ3Y1nCm9MdPN4D9
Un cop acabada l’activitat va caldre passar de la vivència de les emocions al pensament. Calia posar nom, a totes emocions que havien experimentat. Què significava la corda que ens vam trobar? Per què hi havia un cèrcol al primer espai? De mica en mica, a través de la conversa, van anar identificant les diferents etapes de la seva vida i les seves aficions amb les músiques i els objectes que havien anat trobant. Aquesta llista de temes i etapes ens donava peu a llençar la proposta d’escriure la seva autobiografia.
“Les paraules són un símbol de la nostra vida. A través seu podem escriure sobre la intimitat, els sentiments més profunds i les característiques que ens defineixen com a persones. Les paraules són la pell del nostre jo.” Luis García Montero, 2000
En el marc de la reunió amb les famílies, vam demanar que cada família escrivís una carta a la seva filla o al seu fill explicant què van sentir la primera vegada que els van veure. Van deixar aquesta carta al costat de l’objecte que ens havien fet arribar secretament. L’endemà l’emoció es va tornar a viure a flor de pell. Aquestes primeres paraules de les famílies, els objectes, les fotografies, les converses esdevindran fonts d’informació necessària per anar documentant i recordant la vida de tots ells i elles.
Aquest projecte acaba de començar, al llarg del curs s’aniran afrontant a nous reptes que els ajudaran a fer-lo possible.
