Introducció
Aquestes són les quatre pinzellades d’un quadre verd i blau, on cada color té moltes tonalitats: verd clar, verd esperança, blau proper, blau calmat i moltes altres tonalitats que encara queden per imaginar.
El seu títol és: Escola Els Alocs
Escola oberta i vinculada al territori
Som una escola oberta a tothom, que afavoreix el respecte i valora la singularitat de totes les persones que en formen part. Que cerca la complicitat i confiança de famílies i mestres en la tasca d’educar els nens i nenes, construint plegats un espai d’aprenentatge segur i enriquidor per als infants.
Una escola que proposa la participació de tota la comunitat educativa com a instrument que permet la recerca i la reflexió constant per a una educació pública de qualitat i que treballa per crear les condicions i les dinàmiques necessàries que afavoreixin un equip docent il·lusionat, cohesionat i compromès amb uns objectius educatius i socials compartits.
A més, som una escola vinculada al municipi que afavoreix l’arrelament al medi més proper i potencia la relació amb l’entorn físic, social i cultural.
Escola innovadora
Una escola que permet una revisió i avaluació continuada de les pràctiques, fruit del mateix creixement i de la voluntat de seguir millorant. Una escola amb un equip obert a les situacions de canvi, que vol donar respostes imaginatives, actuals i rigoroses als reptes d’una societat que avança constantment, i que ens interpel·la com a persones que eduquen i com a comunitat.
Una escola que incorpora de forma responsable les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines per potenciar l’aprenentatge significatiu i la construcció del coneixement, entenent-les com una part natural del món que habitem. Una escola que fomenta, alhora, l’esperit de recerca entre les professionals que la formen, perquè creiem que la reflexió pedagògica compartida és clau per avançar.
I una escola, també, que vol transmetre calma i tranquil·litat com a estil de vida, oferint un entorn on créixer amb benestar, respecte i sentit.
Escola que forma persones
Una escola que forma persones que saben i saben fer, però que també saben estar i saben ser, tot integrant coneixements, habilitats i actituds per a una vida plena i conscient. Una escola que estimula el desenvolupament de les capacitats per poder seleccionar la informació i interpretar la realitat de manera crítica i responsable, oferint eines per comprendre el món i actuar-hi amb criteri.
Una escola que procura una educació integral, que abraça totes les dimensions de la persona i en té cura. Una escola que desenvolupa les habilitats del pensament — formular hipòtesis, comparar i contrastar, donar raons, explicar…—, que desperta i estimula la curiositat, i que convida a fer-se preguntes, a buscar, a descobrir i a crear.
Una escola basada en un model humà solidari, cooperatiu i responsable, que defensa la igualtat d’oportunitats com a principi fonamental i irrenunciable. Una escola, finalment, que té sensibilitat per la multiplicitat de llenguatges —científic, artístic, verbal i molts d’altres— com a vies per accedir al món, interpretar-lo i expressar-se amb riquesa i autenticitat.
Escola que avalua per aprendre
Les activitats a la vida de l’aula van acompanyades de la seva avaluació, és a dir, d’una valoració sobre la qualitat de la tasca duta a terme i una decisió sobre els aspectes a millorar.
La paraula avaluar pot adquirir dos significats diferents segons l’objectiu que es vulgui aconseguir: com a mitjà per regular els aprenentatges o com a mitjà per comprovar què s’ha après.
Entenem que l’avaluació ha de permetre l’autoregulació, els nens i nenes han de ser els protagonistes del seu aprenentatge i les mestres han de tenir un paper orientador.
A l’escola ajudem l’alumnat a identificar els obstacles i els errors i a trobar camins per superar-los, tot posant al seu abast instruments que l’ajuden a situar-se en el seu nivell d’aprenentatge, compartint i dissenyant conjuntament, els objectius que es pretenen aconseguir en les diferents tasques i els seus criteris d’avaluació.
Creiem que l’error no s’ha d’amagar, per això animem els nens i nenes a fer preguntes per poder, entre tots, resoldre els dubtes.
Pensem que l’avaluació no ha de ser classificadora de l’alumnat en funció del seu fracàs o èxit, l’entenem com a eina d’aprenentatge que afavoreix l’autoregulació i l’autonomia. Així doncs, no tindria gaire sentit que l’avaluació que pretén identificar el grau de desenvolupament competencial es fonamentés en un examen final o dedicar uns determinats dies a fer proves d’avaluació.
Quin sentit té posar l’alumne en una situació d’examen tot sol, si el que ens interessa és que tingui a l’abast tots els mitjans per veure com els gestiona i com resol una situació real? Només tindria sentit estar sol i aïllat si el que pretenguéssim és que l’alumne reproduís allò que ha après d’una manera memorística.
Escola que valora el temps de treball i el temps de lleure
Quan alguna família ens pregunta si a l’escola els nens i nenes fan deures a casa ens agrada respondre que fan tasques o feines de diferent tipus perquè són diversos en la manera, el ritme, el temps, la motivació per aprendre, i perquè també són diverses les situacions, els moments, les edats i els continguts d’ensenyament i d’aprenentatge.
No ens agrada fer servir el terme deure per la seva connotació de càrrega moral, ja que entenem que el procés d’aprenentatge ha de ser viscut per totes les persones com un procés de descoberta, d’enriquiment, de repte personal i de millora. Pensem que cada procés d’aprenentatge és personal i diferent i que demana suports i ajuts adaptats a les necessitats de cadascú.
A l’escola defensem que:
- els nens i nenes, en general, n’haurien de tenir prou amb el temps escolar, de dilluns a divendres, per assolir les competències pròpies de la seva edat.
- les tasques escolars han d’aconseguir objectius diferents (mecanitzar continguts apresos, cercar informació, acabar feines, resoldre situacions de forma autònoma o amb la família, aprendre a organitzar el temps personal…)
- cal respectar els ritmes i els temps de la persona que aprèn, així com deixar un espai a la creativitat.
- cal vetllar pel temps de lleure i de joc dels nens i nenes.
- les tasques escolars no han d’esdevenir, ni una càrrega per als nens i nenes, ni un motiu de malestar per les famílies, ni una intromissió en el temps familiar.
- hi ha situacions d’aprenentatge molt riques que no sempre es reflecteixen en un paper.
- l’actitud de les famílies és important i complexa alhora: mostrar interès per aquelles tasques que els seus fills o filles han de desenvolupar, proporcionar un temps i un espai adient per fer-les, transmetre confiança i seguretat als nens i nens, deixar-los fer i equivocar-se.
- els moments de badar, de no fer res, són moments molt rics i potents educativament.
Així doncs, les tasques que proposem als nens i nenes de l’escola són diverses en periodicitat, freqüència, tipus i objectius. Pretenem que siguin els mateixos nens i nenes els que sentin la necessitat d’avançar pel gust d’aprendre, que siguin autònoms i autònomes, conscients dels seus límits i de com poden superar-los i que assumeixin les seves obligacions i responsabilitats.
A mesura que ens fem grans tenim més obligacions i responsabilitats, fer-se gran vol dir fer-se responsable.
Escola de la calma
“L’escola els alocs de Vilassar de Mar es defineix com l’escola de la calma. Creuen que han d’aplicar la lentitud des de molts punts de vista al temps de les escoles. Ho creuen. Ho intenten. Ho proven.
Saben, tenen la percepció i l’evidència, que sovint s’estressen encara que vulguin conservar aquesta calma. Però no renuncien a plantejar-ho. S’oposen a aquesta mena d’acceleració salvatge i irracional que envaeix tots els àmbits de la societat. Saben que és difícil anar contra corrent, però són tossudes —això m’ha semblat— i ho van intentant en el dia a dia.
Ens expliquen que, per exemple, es plantegen discutir temes en equip que van més enllà dels problemes que ens preocupen en la quotidianitat. Temes importants, d’aquells que normalment aparquem perquè no som capaços de destinar-hi temps.
Benvingudes a les escoles lentes. Aquesta escola de la calma hauria d’esdevenir un virus que s’estengués per tots els racons del sistema educatiu.”
Joan Domènech (autor del llibre “Elogi de l’educació lenta”)
“La persona més lenta, que no perd de vista la finalitat del què fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fix.”
Kafka (1883-1924)
