Apadrinem el nostre patrimoni és un programa que es basa en l’apadrinament d’un element patrimonial per part del centre educatiu, la qual cosa comporta donar-li valor i aprofundir-ne en el coneixement des del punt de vista cultural, alhora, fer que aquest coneixement sigui socialment rellevant; arribi a la mateixa comunitat i a l’entorn de l’escola.
Nosaltres hem decidit apadrinar la nostra escola perquè és un edifici emblemàtic de la Vila de Molins de Rei. Té molts anys d’història i per aquí han passat mares, pares, àvies i avis dels alumnes que tenim actualment. A l’octubre del 2016 vam celebrar els 90 anys de la nostra escola i vam començar a conèixer una mica la seva història, lligada sempre a la història de Molins de Rei.
Pensem que aquest projecte encaixa perfectament en la línia pedagògica que estem construint a la nostre escola, doncs el treballem de forma competencial i podrem aprofundir en el coneixement del nostre centre i en la importància que ha tingut per la vila. També en podrem fer difusió a tota la comunitat educativa, millorant el sentiment de pertinença al centre.
Què hem après?
Després de la visita de la Maria Eugènia, van decidir quina era la pedra més antiga de l’escola, que estava situada a la porta del mig, on posava la data de quan van començar les obres a l’escola; l’any 1922. I van acabar al 1925.
L’any 1926 va ser inaugurada pel monarca Alfons XIII que va donar nom a l’escola. Els terrenys on es va construir l’escola eren camps de conreu.
Sabem que la nostra escola era de les més modernes d’aquella època: Les classes eren enormes; hi havia uns 50 alumnes per classe. També les finestres eren molt grans perquè hi entrés molta llum natural, i perquè marxessin els microbis quan s’obrien per ventilar. D’aquesta manera s’evitaven malalties.
Les parets estaven pintades de verd, perquè consideraven que era un color que aportava tranquil·litat als nens i nenes.
Els alumnes tenien unes taules que es deien pupitres i anaven de dos en dos. Tenien un calaix de fusta que es podia tancar i hi havia dues cadires enganxades a la taula que formava el pupitre.
Els nens tenien un director i les nenes una directora. Les nenes i els nens estaven separats. Els nens estaven el costat dret i les nenes el costat contrari.
Els professors dels nens eren homes i les nenes tenien professores. Els nens portaven bates blaves i les nenes la portaven de color rosa.
Els nens i les nenes estaven separats per una tanca al pati, no podien jugar junts. Tampoc jugaven als mateixos jocs.
Hi havia mestres que pegaven amb el regle.
A les aules hi havia una estufa i la taula del professor o professora estava damunt d’una tarima.
A l’hora del menjador, els nens i les nenes menjaven en horaris diferents. Al cap d’uns anys, ja podien menjar junts.
El director i el conserge antigament vivien a l’habitatge de la part superior de l’edifici. També hi vivia una dona que es deia Carmina. Potser era la dona del conserge.
A l’edifici situat davant de l’entrada principal de l’escola hi havia la casa dels mestres. Vivien els professors solters.
El català estava prohibit a tota l’escola i tots parlaven castellà.
A l’any 1930 hi va haver una epidèmia de termites que van atacar les bigues del sostre i les van haver de canviar. Es va haver de tancar l’escola.
El nom de l’escola Alfons XIII es va canviar a l’any 2014 i es va passar a dir escola el Palau.
