L’Escola Bressol El Rodó és el resultat d’una aposta pionera de l’Ajuntament de Molins de Rei, que l’any 1968 va impulsar la construcció d’un centre per a la petita infància amb una clara vocació educativa.
Des dels seus inicis, El Rodó forma part d’un moment singular de la història educativa i social de Molins de Rei. El seu origen es remunta paradoxalment als aiguats de 1962, que van afectar greument el municipi. Com a població damnificada, la vila va rebre recursos per construir habitatges al barri de Bonavista, però un cop finalitzada l’obra va quedar un excedent d’1,5 milions de pessetes. L’Ajuntament va decidir destinar aquesta quantitat a la creació d’una “Guarderia–Casa Cuna” adreçada als infants de les treballadores de les diferents fàbriques de la població, responent així a les necessitats socials i laborals del moment.
Tanmateix, aquesta primera intenció va prendre un rumb decisivament educatiu gràcies a la visió de dues persones profundament compromeses amb la infància i amb el progrés cultural del municipi: Isidre Macias, tinent d’alcalde i regidor de Cultura, i Ramon Bacardí, pediatre i ferm defensor d’una formació integral des dels primers anys de vida. Tot i no ser professionals de l’ensenyament, compartien una forta vocació educativa i un coneixement ampli de les tendències europees del moment. Inspirats pels models alemanys impulsats per Friedrich Fröbel, van proposar reconvertir el projecte inicial en un jardí d’infants amb una clara finalitat pedagògica.
Així, l’any 1968 el doctor Bacardí va presentar un informe determinant en què defensava el canvi de denominació a “Jardín de Infancia” i n’explicava la fonamentació teòrica. Recordava, seguint Fröbel, que el creixement dels infants s’assembla al de les plantes que es despleguen en un jardí, i que cada centre d’educació infantil hauria d’incorporar espais naturals com a part essencial del seu desenvolupament. Aquesta idea, que donaria lloc al concepte de kindergarten, va ser també la que va inspirar El Rodó com un espai viu, natural i acollidor.
Les línies mestres del projecte educatiu, també impulsades pel doctor Bacardí, van integrar influències de Fröbel, Maria Montessori i Rosa Sensat, generant un enfocament propi centrat en el respecte, l’autonomia i l’aprenentatge actiu. Entre aquestes aportacions, el contacte diari amb la natura ocupava un lloc central com a motor de curiositat, exploració i creixement vital. Aquesta mirada avançada va situar El Rodó com un dels primers jardins d’infants municipals de l’Estat, un projecte pioner que anticipava la transformació educativa de l’etapa 0-6 i que consolidava al municipi una cultura pedagògica moderna i respectuosa amb la infància.
Quan va obrir les seves portes el maig de 1970, amb en Lluís Català i Puig com a director, ho va fer en un moment en què l’etapa 0-3 era considerada legalment assistencial. Malgrat això, el municipi va optar per situar l’infant al centre del projecte i reconèixer-li, des del naixement, el dret a una educació integral, en coherència amb els principis que ja havia defensat el Decret del CENU de 1936. Aquesta decisió va permetre que l’aleshores “Jardí d’Infants Municipal” funcionés des dels seus inicis com un espai educatiu renovador, hereu de la tradició pedagògica progressista i vinculat a una mirada respectuosa cap a la infància.
Inicialment adreçat a infants de 2 a 6 anys, El Rodó va anar redefinint la seva funció a mesura que les escoles d’Infantil i Primària integraven el parvulari, fins a centrar-se plenament en l’etapa 0-3.
El projecte va ser possible gràcies a la col·laboració de professionals de diversos àmbits (gestió, pediatria i educació) que van donar forma a un model de Llar d’Infants interdisciplinari, cooperatiu i profundament compromès amb el desenvolupament global dels infants.
Revisat febrer 2026
