BIOGRAFIA
La baixa taxa d’alfabetització femenina espanyola de finals del segle XIX, que moltes vegades s’ha justificat simplement per la menor escolarització de les noies, es podria explicar també pels continguts diferenciats dels aprenentatges de l’època: les nenes escolaritzades ho eren dins d’un model que definia les tasques manuals com l’ocupació més idònia per a les dones, i per tant tot l’aprenentatge femení se centrava en aquest tipus de feines, tasques i treballs.
Durant aquells anys de finals del segle XIX va començar a aparèixer a Espanya l’ “Escola Nova“ o “Escola Activa”, una sèrie de moviments pedagògics de caràcter progressista molt crítics amb l’educació tradicional. Francisco Giner dels Ríos, Francesc Ferrer i Guàrdia o Maria Montessori van ser els principals representants d’aquesta tendència a la península. Les propostes de l’Escola Nova es van instal·lar fortament a Catalunya, on van ser acollides per la classe burgesa que aspirava a una formació diferent i més d’acord amb els principis que imperaven a Europa, i també pel sector més culte de la classe obrera que, a través de l’anarquisme, aspirava a un ensenyament que servís per transformar la societat i les relacions socials.
En aquest context va nèixer, el 19 de desembre de 1883 a Albesa (Lleida), Victorina Vila i Badia. Era la primogènita dels tres fills d’un matrimoni del qual el pare era metge i la mare mestra en excedència. L’ambient familiar era eminentment liberal i progressista. Va estudiar música, ensenyament elemental i batxillerat a Lleida, i durant el temps que el seu pare exercí a Barcelona, es dedicà exclusivament a la música; la seva especialitat era el piano, i també era una jove promesa del violoncel, però a conseqüència d’una fractura a la mà esquerra va haver d’abandonar aquest instrument. Va formar part de l’Orfeó Català, on de fet va ser elegida com a solista per la seva extraordinària veu.
En tornar de Barcelona, la família s’establí a Corbins. En aquell temps feu amistat amb Frederic Godàs, un jove mestre amb entusiasme per fundar a Lleida una escola basada en els principis de la pedagogia moderna, amb qui compartia ànsies intel·lectuals i ideals republicans, i amb el qual es casà el 19 de desembre de 1903. Dos anys després, al 1905, amb un fill d’un any i embarassada del segon, Victorina es va treure el títol de mestra. En aquella època va suposar un acte escandalós que una dona casada i embarassada es presentés a uns exàmens per a obtenir un títol.
PROJECTES ESCOLARS
El febrer del 1906 la parella fundava la primera seu del Liceu Escolar de Lleida, la primera Escola Nova que hi hagué a la ciutat, que oferia tots els graus possibles d’educació: primària, secundària i escola nocturna per a adults. Una escola d’iniciativa privada, laica i fonamentada sobre els principis de la igualtat, la llibertat, l’ajuda mútua i el saber compartit, una escola humil i petita, però rica en inquietud pedagògica, respectuosa i democràtica, que esdevindria un referent paradigmàtic de l’educació a Lleida.
Passats cinc anys i ja consolidat el Liceu Escolar, el 1911 el matrimoni s’embarcà en una nova aventura, la fundació de l’Escola Minerva, dirigida per Vila, molt sensibilitzada amb la necessitat de combatre l’analfabetisme femení, una escola amb els mateixos principis que el Liceu, però només per a nenes, basada també en criteris pedagògics moderns. Vista l’embranzida de les dues escoles, el matrimoni es decidí a construir un gran edifici que reunís les condicions físiques i pedagògiques que consideraven necessàries per l’alumnat de tots dos centres.
El 1916 Victorina assistí a un curs de la doctora Montessori a Barcelona per tal de conèixer els principis dels nous corrents pedagògics, sistema que més endavant implantaria en els cursos d’educació infantil.
Uns anys més tard en un viatge que la parella feia a Noruega per visitar diverses escoles, el seu marit va caure greument malalt a França i va morir el 16 de juliol de 1920. Ella es trobà, doncs, amb 37 anys i cinc fills d’entre quinze i tres anys i al capdavant d’una escola amb 500 alumnes on s’havia fet una gran inversió econòmica. Reprengué llavors les regnes de l’Escola Minerva i, com que la llei li prohibia ser-ne la directora, deixà la direcció del Liceu Escolar temporalment als amics Humbert Torres i Antoni Sabater, els pilars del Liceu Escolar des de la mort de Godàs.
Anys més tard els forts deutes econòmics derivats de la construcció de l’edifici van ser determinants perquè Victorina Vila decidís deixar l’escola i dedicar-se als seus fills. El 1928 deixava la direcció i llogava l’edifici a mossèn Montaner, director de l’escola Verdaguer de Lleida.
EXILI
El 2 de novembre de 1937, avions italians al servei de Franco bombardejaren Lleida, destruint entre altres edificis una part del Liceu Escolar, on van morir 42 infants, un mestre i diverses persones que es trobaven dins de l’edifici. Arran d’aquest fet Victorina Vila decidí deixar la ciutat i marxà per exercir de mestra a la població cerdana d’Éller. Finalment, a principis de 1939 emprengué el camí de l’exili acompanyada per quatre dels seus fills, i s’instal·là definitivament a Mèxic DC, on ajudaria la filla, Elvira Godàs Vila, que hi tenia una escola bressol, i on moriria 23 anys després.
LLEGAT I MEMÒRIA
Victorina Vila havia donat a llum nou fills, per bé que quatre d’ells van morir molt petits. Tots cinc van estudiar batxillerat a Lleida i els estudis superiors a Barcelona, menys una de les noies, l’Elvira, que va fer la carrera de música a Lleida. De la resta, un fou metge, l’Enric, dos advocats, el Víctor i la Maria, i l’altre mestre, el Frederic.
El centre cívic d’Albesa porta el seu nom des de maig de 2020 i a Lleida se li ha dedicat una plaça.
