Un proverbi diu: cerca coneixement des del bressol a la tomba
Sóc Salwa Nait Hamou, mare de dos fills, nascuda a la petita ciutat de Tetuan al nord del Marroc.
La meva vida és plena de contradiccions i misteris. Mai vaig pensar en marxar de la meva població natal i anar a un altre lloc per construir un estil de vida completament diferent de la meva.
Tot i la relació de veïnatge entre el meu país d’origen i el país al qual em vaig traslladar, hi ha moltes diferències de religió, costums, tradicions i llengua. És per això, que des d’un inici he intentat aprendre l’idioma: eina fonamental de comunicació, per relacionar-se, per integrar-se a la societat, conèixer la gent entre la què vivim i per l’intercanvi de coneixement cultural.
Tenim un proverbi que diu “cerca coneixement des del bressol fins a la tomba” i per això no perdo la il·lusió d’aprendre com si fos una nena petita. Tinc aquesta passió pels coneixements i fascinació pels misteris de la ciència, sempre mirant endavant. Perquè el coneixement és llum i la ignorància és vergonya. A la vegada, dono un exemple viu als meus fills per adquirir coneixements sense importar les dificultats i els obstacles. El desig i la voluntat forta romandran per superar les dificultats.
En la recerca d’una escola d’adults adaptada al meu calendari, vaig trobar la nostra escola; el CFA de Mollet del Vallès.
L’any 2013, vaig començar a aprendre català amb la professora Àngels; era molt amable i tenia molt de tacte amb els estudiants. Mai no he oblidat fins a quin punt em va animar a continuar aprenent quan vaig haver de deixar els estudis per motius personals.
Al cap d’uns anys, vaig tornar a l’escola per aprendre anglès i millorar el nivell que havia tret al meu país (Marroc) i que estava començant a perdre. També, pensava seguir aprenent; per això, em vaig matricular a Instrumental. Va ser un any diferent per la ditxosa pandèmia.
Després, vaig començar el GES (ESO). La meva alegria va ser gran, tot i ser un gran desafiament, doncs, em faltava el mitjà més important en el camí acadèmic, l’idioma. No parlava amb fluïdesa ni català ni castellà, encara que sí que podia escriure’l.
Recordo agraïda l’ajuda dels meus grans professors/es: en Josep, la Inés i el Víctor Hugo (a qui m’agradava comparar amb el gran escriptor francès per la coincidència en el nom). També la Laura, l’adorable jove professora plena d’energia i exigència.
L’any passat, vaig conèixer en Francesc, el rei dels gràfics i els esquemes per resumir tota la lliçó. Va ser pacient i un model a seguir. Era professional en la seva feina i tenia la intel·ligència emocional per manegar totes les circumstàncies i situacions. Vaig aprendre molt d’ell. La seva generositat i alta moral no poden expressar la meva estima per la seva personalitat única, (he buscat molt llenguatge i vocabulari a tots els diccionaris per descriure la meva gratitud per la seva amable persona).
Juanjo i la seva companya Sol, són professors de ciències (matemàtiques, biologia, tecnologia i física) molt estrictes i alhora flexibles. A nivell personal, he ampliat els meus coneixements gràcies a ells i a la seva paciència. La Sol ens va dir que l’aprenentatge era recíproc, perquè ella també aprenia coses de nosaltres. La veritat era un SOL per a tots.
La Yolanda i l’Àlex, docents de literatura i llengua anglesa són l’alegria de l’escola, molt dinàmics i propers, parlen de les seves coses, trenquen les barreres entre docents i alumnat. L’Àlex és obert i amable en el seu tracte, afronta la vida amb la il·lusió dels joves de la seva edat.
A la vegada, m’he sentit molt acompanyada per la direcció amb la Virgínia, la Glòria i la Laura, i amb el personal de secretaria; la Vero i la Sònia. Són com un cos unit, cada òrgan té la seva funció i especialitat.
Finalment, aquest any m’he graduat, i he rebut el reconeixement de l’Ajuntament com alumna destacada. Es reconeixia el meu esforç!!!
La veritat és que va ser una experiència sorprenent que mai havia viscut. Em vaig sentir molt afalagada per aquesta menció, i sobretot pel meu nomenament per part de tot el professorat del Centre de Formació d’Adults de Mollet del Vallès. Sense ells, no hauria tingut l’oportunitat de recollir aquest reconeixement i els hi dono les gràcies de tot cor per això.
