L’art de l’antic Egipte és el conjunt d’obres d’estil i simbolisme de gran homogeneïtat realitzades a l’Egipte antic. Es considera que aquest estil queda assentat a partir del 3200 aC. Les obres artístiques seguien estrictes cànons, cosa que permeté que durant més de tres mil anys l’art egipci patís escasses variacions. Amb aquestes convencions es pretenia transmetre la idea d’atemporalitat en la civilització egípcia.
L’art egipci està constituït d’objectes produïts pel seu valor funcional. L’arquitectura, l’escultura o la pintura de l’antic Egipte són mostres d’un art que bàsicament és religiós o funerari. Es distingeix l’art funerari dels faraons de l’art per als civils. Els faraons, per ser déus, s’elevaran de la seva tomba per reunir-se amb la resta dels éssers divins. Els civils disposen d’un art funerari que els capacita per afrontar l’eternitat dins de la seva tomba.
L’art de l’antic Egipte es caracteritza per una idea d’ordre: línies clares i senzilles, associades a formes simples i colors plans. Els artistes utilitzaven línies perpendiculars, verticals i horitzontals, per a formar una quadrícula i donar les proporcions correctes als seus treballs. L’art reflectia la importància social, religiosa i política. L’alçada dels personatges depenia, per exemple, del seu paper en la societat: els més importants eren els més alts; per altra banda, no hi havia perspectiva. El faraó és sempre així representat com el més gran dels humans; igualment, els déus són més o menys imponents segons són considerats com més o menys poderosos.
Visioneu el vídeo sobre art egipci
