El passat 30 de gener va ser la commemoració als diferents centres educatius d’una cultura de no-violència i pau. Entre d’altres, l’educació amb i per la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, etc.
Arran d’aquest dia, alumnat i professorat del centre, hem estat investigant, analitzant, reflexionant i qüestionant l’actual genocidi del poble palestí. Ens han interpel·lat massa les seves històries i la seva dramàtica situació. Millor dit, ens ha destrossat. D’entre les diferents reflexions; “no entendemos la insensibilidad de las personas, no tienen corazón?”. No comprenen la impassivitat i complicitat mundial. Però bé, també comenten que n’estan acostumats. Un d’ells diu; “todas las vidas no valen lo mismo. Señorita, no lo sabes?”.
Durant la setmana vam començar a sentir la necessitat de plasmar, en forma de Decàleg, deu actituds i comportaments imprescindibles per a fer d’aquest món un lloc millor i segur per a tothom, siguis d’on siguis i tinguis el que tinguis, potenciant així l’esperit i mirada crítica i transformadora.
Abans d’acabar, volem donar un toc dolç. També hem conegut anècdotes curioses com el significat de llibertat que té una síndria per als palestins i palestines, o la història de superació històrica que amaga la kufiya (mocador palestí), els seus colors i formes.
