Amb commemoració del Dia de la Dona, s’han dut a terme diverses activitats a l’escola, així com s’ha realitzat la lectura del següent manifest.
MANIFEST 8 DE MARÇ Dia Internacional de la Dona Treballadora.
ESCOLA DE PERSONES ADULTES MESTRE ESTEVE
Avui, 8 de març de 2024, som aquí per commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, perquè totes les persones aquí presents creiem que, malgrat tot allò que hem aconseguit, la realitat del nostre voltant encara ens mostra que queda molta feina per fer.
Hem de treballar per a la igualtat, no per sobre dels homes, perquè no volem dones que representin el poder que han representat els homes. El que reclamem és el poder de la sororitat, entesa com a respecte i suport mutu entre dones, com a motor del canvi i per construir relacions interpersonals iguals des del respecte.
A més, reclamem la diferència com a valor i la diversitat per sobre de tot dient soc ORIGINAL, feta única i irrepetible com a persona amb capacitat de viure i compartir extraordinàriament.
On s’ha de produir el canvi?
Quants fronts hem hagut d’obrir? Tots.
Sabíeu que les dones representem només el 36,9% dels càrrecs de direcció i gerència i, en canvi, som el 69,5% de les treballadores d’oficina, comptables i administratives.
Les categories professionals segreguen per gènere. Trenquem el sostre de vidre.
La desigualtat salarial persisteix i les darreres dades disponibles ens mostren que les dones a Catalunya guanyen un 20,6% menys que els homes.
Sabíeu que no només existeix la bretxa salarial, sinó que també patim la bretxa en les pensions de jubilació? Les dones, de mitjana, desenvolupem carreres laborals més irregulars, ens jubilem un any més tard que els homes i cobrem 396,6 euros menys de jubilació.
Reclamem justícia econòmica i condicions laborals dignes .
Volem una vellesa digne.
Sabíeu que, aquest any 2024, el percentatge de dones al Mobile Wolrd Congress ha estat inferior al 20% i el dels homes del 80? El percentatge de dones que han fet presentacions ha estat només del 30%, molt lluny encara de la paritat que hi hauria d’haver.
La tecnologia és també cosa de dones.
Lluitem per tenir presència a tots els àmbits professionals i econòmics i en totes les categories.
Sabíeu que, a només 1 de cada 10 llars, es reparteix el treball equitativament?
Sabíeu que, a Catalunya, el 78,3% d’excedències per a cura de familiars dependents són demanades per dones, envers el 21,7% en el cas dels homes i en la cura de filles i fills passa a ser del 92,14% per dones i només un 7,85% per homes?
Les feines d’atenció i suport a la llar estan feminitzades. Majoritàriament es desenvolupen en condicions precàries, on la gran majoria són dones migrades, en format d’economia submergida i en situacions d’irregularitat administrativa.
Necessitem repensar la distribució i reconeixement de la feina domèstica i el dedicat a la cura de les persones.
Volem igualtat a la feina i la coresponsabilitat en la cura de persones dependents.
Insistim: la coresponsabilitat és cosa de totes i tots.
Sabíeu que el 74,8% de les dones europees tenen por quan surten de nit i el 65,7% de les persones trans o no binàries també? Unes xifres que contrasten amb la dels homes, que només tenen aquesta sensació el 5,6%.
Tenim dret a sentir-nos segures
Volem que la por s’esvaeixi quan anem pel carrer durant el dia o la nit.
Volem controlar el nostre cos, i oferir-lo a qui vulguem i quan vulguem, per gaudir o per expressar la diversitat d’afectes.
Volem ser dones que concebem idees per aportar a les nostres comunitats. No totes volem ser mares. I, si algunes de nosaltres decidim ser-ho, exigim poder conciliar la nostra vida personal i familiar.
Ens han dit que tenim drets. On són? Amagats entre paraules.
No només avui, sinó cada dia, ens aixequem i, amb veu clara i contundent, diem que els drets de les dones i les nenes arreu del món segueixen sent una assignatura pendent del segle XXI, i és per això que, en veu alta i ferma, cridem
NI SOTMESES NI CALLADES, DIVERSES I EMPODERADES
