Des de l’àrea de comunicació de Formació Instrumental 3 Tarda, el dia 27 de març visitem l’exposició de Josefa Tolrà, a Can Palauet.
Ens van impressionar molt tots els quadres. Són diferents. Les pintures són irreals, es veuen colors difusos, algunes imatges són sobrenaturals. Els quadres estan molt elaborats, fets amb ratlletes molt petites fins a formar una figura. Impacten les cares, molt tristes i angoixades, els colors molt intensos i els ulls molt grans. Dibuixa i pinta els seus somnis en uns quaderns.
Després de la mort dels seus fills ella es va sentir perduda amb un dol molt intens. Des d’aleshores comença a treure línies, primer confuses i fosques, poc a poc, desprèn formes equilibrades, convulses, estranyes, belles. Josefa ens ha semblat una persona avançada al seu temps. És aguda perquè es fixa en tots els detalls. És agosarada i demostra una cultura pel seu saber fer, és precisa i segura dels pensaments que transmet, sembla que pinti formes i figures que vénen de l’altre món.
Recordem el quadre: La dama de los abalorios que està a la sala de la llum, on hi ha una col·lecció de personalitats magnífica, personatges enigmàtics, els braços s’acaben e forma d’urpes o de rodes o de res, és com si les seves mans es trobessin en l’aire a mig camí entre la dama que pinta i les dames pintades bellament amb una estètica brillant i melancòlica. Al final de la seva vida, fa costura i broda els mocadors molt elaborats amb imatges com els seus quadres.
No és una artista interessada perquè la seva obra es va cedir i no va voler que es vengués. En aquests moments part de la seva obra es troba al Museu Reina Sofía. Les seves pintures travessaran els segles.
