Des de fa uns anys a cicle mitjà i cicle superior fem un projecte que és el de triar projecte. Com el seu nom indica, la seva finalitat és que els infants participin en la decisió del treball que fem a l’aula. Els objectius d’aprenentatge concrets que hi treballem tenen a veure amb l’observació de l’entorn, la formulació de preguntes i la presa de decisions.

El projecte el comencem deixant-los que observin informació de diverses fonts (revistes, llibres temàtics, objectes, sortides per l’entorn, vídeos,…) i que vagin fent-se preguntes sobre allò que els cridi l’atenció. És habitual que en aquest moment sorgeixin preguntes més aviat simples (quin és el riu més llarg del món?) o senzillament temes. D’un dels temes que va aparèixer en aquesta primera fase (Egipte) va sorgir la pregunta investigable que vam triar.

A partir d’aquí la feina interessant és anar afinant aquestes preguntes per convertir-les cada cop en més investigables. Per aconseguir-ho els demanem, per exemple, que relacionin temes diferents entre ells, que les plantegin com si haguessin de passar en un temps o un espai diferents als que les han formulat, que la resposta no es trobi a google de manera immideiata, que expliqui un procés,… Això crea una dinàmica similar a una pluja d’idees que facilita un procés creatiu d’aparició de noves preguntes. 

El pas posterior és el contrari. Es tracta de fer un procés creador i convergent en el que cal triar una sola pregunta de les que s’han formulat. En aquest punt treballen especialment la manera com prenem decisions: quins interessos tenim i quins tenen els altres, quines necessitats d’aprenentatge hi ha a la classe,… Tot això implica arribar a acords i fer renúncies.

També treballem la idea de democràcia entesa més enllà d’una votació. Les preguntes generades es trien per majories, però en aquest pas es tenen en compte que la pregunta triada no disgusti a ningú o té en compte l’opinió de les minories. Això afavoreix nous diàlegs que serveixen per millorar encara més les preguntes. Els matissos que aporten els infants que no havien triat aquella pregunta, a banda de millorar-la,i fan que al final tots se la sentin una mica com a pròpia. El que intentem és que la pregunta final no sigui de l’infant que l’ha formulat inicialment, sinó que sigui la de la classe.

Aquest procés dura entre 2 i 3 setmanes i en el cas d’aquest curs vam decidir saber com aprofitaven la natura a l’antic Egipte per tenir cura de la seva salut. 

La investigació que vam fer durant el mes de novembre ens va permetre conèixer més l’organització social de l’antic Egipte, alguns descobriments que van fer, la seva forma de subsistència, les propietats d’alguns aliments,… Això ens va portar a plantejar-nos els dos projectes nous: fer pa com es feia a l’antic Egipte i investigar com ens poden afectar a la salut beure aigua contaminada.

La raó per la que treballem d’aquesta manera és que l’alumnat està més motivat per per fer els projectes que s’han triat i observem que així està més focalitzat en la feina que ha de fer. Això té com a resultat que adquireixi millor les competències que treballem que, al ser un treball globalitzat, en són unes quantes tant d’específiques (lectura, escriptura, comunicació oral,  resolució de problemes, experimentació, coneixement del passat,…) com de transversals (autonomia, treball cooperatiu, presa de decisions, gestió de les emocions, gestió de l’error,…).

Durant el temps que portem treballant així hem observat una millora en l’aprenentatge dels infants (pensem que hi té a veure també amb com plantegem l’avaluació -que detallem en aquest article-) i això ens anima a seguir aprofundint en aquesta manera de proposar els projectes a l’aula.