Coneixes la Vespa Asiàtica?

El  Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter ens ha cedit un niu de vespes asiàtiques per poder-lo observar, durant uns dies, a l’escola. Podeu entrar al Hall a veure’l!

La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie invasora que viu originàriament a la Xina, el nord de l’Índia i Indonesia. Va introduir-se a finals del 2004 a França, al port de Bordeus, a través d’un container que venia de la Xina. Posteriorment es va estendre per tot el sud de França i l’any 2007 ja s’estimava que hi havia milers de nius. S’estima que la velocitat d’expansió ha estat de 100 km/any.

Els adults s’alimenten de líquids dolços (nèctar i mel) i també de fruita madura. Les larves s’alimenten d’abelles i d’altres tipus d’insectes que són capturats pels adults i transportats als nius.

La vespa velutina instal·la els seus nius, preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes.

No és especialment agressiva per a les persones però captura moltes abelles i és un problema afegit per a l’apicultura.

+ INFORMACIÓ

L’Escola Quermany, amb la Marató de TV3

Divendres passat, els alumnes de l’escola,  vam col·laborar amb la Marató de TV3 fent una paradeta solidària venent manualitats nadalenques.

Tots els alumnes, des d’EI3 fins a 6è vam elaborar postals, estrelles, figures per l’arbre de Nadal, decoracions… per tal de poder guanyar diners i enviar-los a la Marató de TV3. Gràcies a la col·laboració de totes les famílies de l’escola, vam aconseguir donar 360,20€.

Gràcies a totes les famílies per participar-hi.

Barreres arquitectòniques a l’escola

Avui els nens i nenes de 5è B ens hem posat a la pell d’en Carles. En Carles és un noi que, fa molts anys, va tenir un accident de cotxe i va perdre la mobilitat de les seves dues cames. Des dels quinze anys, necessita una cadira de rodes per moure’s.

Aquest matí ens ha deixat pujar a unes cadires de rodes per veure tots els obstacles que tenim al pati de l’escola. Hem vist que era difícil moure’s per diferents racons del pati. Ens ha costat pujar els múltiples escalons i voreres de l’escola, passar per sorra i pels llocs estrets. També hem comprovat que conduir la cadira no ha estat gens fàcil. 

Després de tot, a més a més, hem après com és la seva vida i com es sent una persona que viu damunt una cadira de rodes. En Carles ens ha ensenyat a valorar les coses que tenim, ens ha ensenyat que tot i els obstacles que té, aprofita cada moment per ser feliç.

Creiem que a l’escola, a la platja, a les voreres, a les botigues, a les places, al carrer… no hi hauria d’haver cap barrera arquitectònica. Tots i totes tenim els mateixos drets.