La psicomotricitat a l’educació infantil té una importància cabdal com a mitjà per afavorir el desenvolupament evolutiu, la personalitat i l’aprenentatge dels infants d’una manera integral. La pròpia paraula ens refereix a la relació entre els processos de la ment i allò que s’expressa a través del cos i el moviment.
Des de fa tres cursos, al cicle d’educació infantil les sessions setmanals de psicomotricitat es basen en el mètode Aucouturier. Aquest model de psicomotricitat afavoreix el desenvolupament harmònic de la persona acompanyant el processos de creixement i de desenvolupament de la identitat. Les sessions estan organitzades i estructurades amb la intenció d’oferir les condicions per a què els infants desenvolupin un joc espontani sense tenir consignes precises. Basant-se en el cos, el moviment i l’espai es treballen de manera global aspectes com l’esquema corporal, la tonicitat, el control postural i l’equilibri, així com l’estructuració perceptiva de l’espai i el temps.
Cada sessió té una seqüència de cinc fases: el ritual d’entrada (on es treballa la cohesió de grup i es recorden les normes), la fase d’impulsivitat (on després de fer jocs d’escalfament es passa a realitzar una descàrrega emocional a través de la destrucció de la muralla de coixins), la fase d’expressivitat motriu (on s’inicia l’activitat motriu i simbòlica), la fase de representació (on es representa algun aspecte de la sessió viscuda a través de l’expressió plàstica i/o gràfica) i el ritual de sortida (on després de recollir els materials, es conclou la sessió).
