Abans de consolidar el llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals, van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn.
Per a que sigui significatiu el moviment dels infants, aquest ha de partir de la seva espontaneïtat en l’activitat i el joc lliure. És per això que la Psicomotricitat és tan necessària en aquestes edats ja que, si es dona en bones condicions, els nostres nens i nenes milloraran la seva autoestima, la consciència del propi cos i del plaer, les seves capacitats, la construcció de la seva identitat, el coneixement i l’acceptació dels límits, la relació entre els seus companys/es i l’autonomia.
Per tant, la Psicomotricitat és una disciplina que considera les persones com una globalitat, tenint per objectiu desenvolupar de forma equilibrada totes les capacitats de l’infant (cognitives, motrius, emocionals i afectives) a través del seu cos, del moviment espontani i del joc lliure.
Jugant, els nens i nenes guanyen autonomia, seguretat i autoestima. A més, el psicomotricista, l’acompanya en tot moment cap a la construcció de la seva pròpia identitat.
Amb el moviment i l’acció, l’infant va aprenent a relacionar-se amb el seu propi cos, amb l’espai, amb els objectes i amb els altres. Perquè quan un infant juga i es mou, ens està expressant el seu món interior i la seva forma de sentir la realitat, mentrestant va aprenent sobre ell mateix i sobre el món que l’envolta.
