L’escola Josep Pallach inicià la seva activitat docent el 15 de setembre de 1983 en una part de l’edifici que el Departament d’Ensenyament acabava de comprar a la Comunitat religiosa de les Germanes de la Presentació.
Durant el curs 83-84 compartiren l’edifici dos Centres: el col·legi públic que popularment s’anomenà “Les Franceses” -donat que la Comunitat religiosa procedia de França i en els seus inicis impartia l’ensenyament en francès- i el col·legi privat de la Presentació.

L’evolució de la composició
El setembre de 1983 es posaren en funcionament 2 unitats de Parvulari i 8 d’Educació General Bàsica, i cada curs i de manera progressiva es va anar ampliant el nombre de grups fins a arribar a 4 unitats de Parvulari i 16 d’ EGB.
Actualment el centre disposa de 6 unitats d’Educació Infantil i 12 d’Educació Primària.

L’edifici
En el moment de l’obertura del Centre com a col·legi públic, el Departament va adoptar el compromís de renovar i ampliar l’edifici fins a convertir-lo en una Escola que disposés de tots els serveis i equipaments equivalents a una de nova construcció.
L’any 2006 es van acabar uns treballs dividits en tres grans fases que van permetre a l’escola poder gaudir dels espais necessaris, adequats i actualitzats per al nostre alumnat. Les obres, molt innovadores, han convertit el nostre centre en un edifici singular.

El nom
En el DOGC del dia 8 de gener de 1986 es publicà una Ordre per la qual s’atribuïa al Centre el nom de Josep Pallach.

Qui era Josep Pallach?

Josep Pallach i Carolà, polític i pedagog, neix a Figueres el 10 de febrer de 1920. De jove s’afilià al Bloc Obrer i Camperol i lluità durant la guerra amb la Divisió del 27.

S’exilià a França el 1939 on es llicencià en Filosofia i Lletres en la Universitat de Montpeller i s’incorporà a la resistència francesa, dirigint del 1948 al 1967 el Moviment Socialista de Catalunya.

Des de 1951 va ésser professor al Lycée Pilote de Montgeron on potencià, junt amb altres professionals, una experiència d’inserció de nens caracterials. Durant la seva llarga estada al Lycée, efectuà diversos treballs d’investigació personal publicant-los a diverses revistes. El 1964 publicà el llibre “El gran problema: escola i ensenyament per a tots”.

El 1950 obté el premi Serra Hunter als Jocs Florals de Perpinyà amb el treball “L’adolescència i la formació de la personalitat”. I el 1970, amb “Instituts pilots i reforma de l’Ensenyament mitjà”, guanya el premi Antoni Balmanya.

El 1969 retornà a Catalunya, es doctorà en Ciències de l’Educació i començà a treballar com a professor de la Universitat Autònoma. Formà part de l’equip fundacional de l’Escola de Formació del Professorat d’EGB de Sant Cugat. Durant aquest període publicà “L’explosió educativa”, i en edició pòstuma “Els mestres públics de Girona i els orígens de la Renovació a Catalunya”.

Paral·lelament a la seva activitat pedagògica, fundà el Partit Socialista de Catalunya del que fou el seu Secretari General fins a la seva mort.

Josep Pallach i Carolà morí l’11 de gener de 1977 a Esclanyà. Després de la seva mort, es creà el Premi de Pedagogia “Josep Pallach”.

Cliqueu aquí per llegir l’article de la Wikipèdia sobre Josep Pallach i aquí per escoltar el programa “En Guàrdia” que li van dedicar a Catalunya Guàrdia.