Tot va començar al setembre, amb una idea nascuda entre la Lali i jo: donar vida a un projecte que fos molt més que una festa d’escola per la Castanyada. Volíem crear una experiència compartida, un espai on escola i barri es trobessin, on la creativitat, la col·laboració i les cultures es donessin la mà. Així va néixer el primer passatge del terror de la història de l’Escola Casas: el Castaween, una hibridació entre Castanyada i Halloween. L’objectiu inicial era recaptar fons per al comiat de sisè curs dels nostres fills i filles, però el resultat va anar molt més enllà: es va convertir en una festa per a tot el barri.
La història del passatge girava entorn d’una figura molt nostra: la castanyera. Una castanyera desapareguda misteriosament feia segles i transformada en una versió tètrica i inquietant d’ella mateixa reapareixia a la Capella de l’escola per —suposadament— vendre castanyes… però també per provocar més d’un ensurt. Amb aquest joc de paraules i tradicions, volíem apostar per una festa transversal, tant en edats com en cultures: adaptable a tots els grups, perquè tothom en sortís amb un somriure, i respectuosa amb les nostres arrels catalanes i amb les noves cultures que ens envolten. I així va ser: vam veure entrar des de nadons en cotxets fins a avis i àvies entusiasmats, tots amb les mateixes ganes de passar-s’ho bé.
Darrere de tot això hi va haver la implicació total d’un grup de famílies de sisè, que vam posar-hi temps, energia i materials per fer realitat el somni. El somriure de cada generació va ser la millor recompensa a la feina feta. Una feina que va incloure hores d’idees, projectes, esbossos, storyboards, línies temporals, plànols i reunions. També molta feina manual —pintura, fil i agulla, decorats improvisats a casa—, disseny, impressió de cartells, presència a les xarxes i difusió al barri. Dos mesos intensos que van culminar en un escenari real i viu.
Però Castaween va ser molt més que decorats i disfresses. Va ser un projecte de cohesió i sinergia entre les famílies, l’escola i el barri. Gràcies al túnel del terror, l’Escola Casas va fer-se visible arreu i fins i tot als barris veïns. Molta gent va descobrir per primer cop la nostra escola, atreta per la curiositat d’un espai que feia tremolar i riure a parts iguals. Els dies posteriors, molts veïns i veïnes continuaven parlant del “passatge del terror de l’Escola Casas”: un èxit rotund.
A nivell pràctic, vam aconseguir —no sense esforç ni hores— una Capella neta i ordenada després de molt de temps, i una gran experiència per als nostres fills i filles. Van aprendre què significa treballar en equip, implicar-se i respectar la feina dels altres, fins al punt de vigilar que ningú toqués el muntatge. També va ser emocionant veure com exalumnes —com la Gala o la Siena— s’hi van sumar i van animar altres joves a participar. Això reflecteix els valors que l’Escola Casas transmet: integració, participació i gaudi compartit.
Castaween ha deixat empremta. Il·lusió, implicació, treball i equip són les paraules que millor defineixen aquest projecte. Gràcies a totes les famílies de sisè que ho han fet possible i a totes les persones que, d’una manera o altra, van ajudar a convertir la por… en alegria.
Beatriz Badorrey Castán
