A les sessions de psicomotricitat que fem a Infantil, el temps a la sala
està estructurat en diferents fases o moment, tots ells importants. Podeu
consultar l’article anterior on es descriu com és una sessió de psicomotricitat
seguint la pràctica de Bernard Aucouturier. En aquest article em centraré en
la part final de la sessió, coneguda pels infants com l’Estona tranquil·la, on
deixem de banda el joc amb el cos per a donar pas a la nostra ment. És el
moment de la representació, on l’infant podrà expressar verbalment o amb
materials plàstics la seva vivència a la sala. Podrà passar del plaer de fer al
plaer de pensar.
Aquesta part de la sessió és molt important, ja que mitjançant la
representació, l’infant pren distància d’allò que ha viscut durant l’estona de joc
per donar pas a l’expressió de les seves emocions, sentiments i poder recrear
situacions viscudes anteriorment.
Per tal de facilitar la representació als nens i nenes, fem servir
diferents materials que els ajudarà a evocar les seves imatges mentals
construïdes durant l’activitat motriu, expressant-les mitjançant el llenguatge,
els contes, el dibuix, el modelatge o la construcció.
Els contes són un bon recurs per a reviure algunes situacions que es
donen a la sala. Moltes vegades l’adult aprofita les observacions que ha fet
durant el joc motor i simbòlic dels infants per a explicar històries on els
protagonistes aquest cop seran ells i elles. D’aquesta manera l’adult els pot
reconèixer mitjançant les històries ja viscudes durant el moment del joc.
Un altre recurs que fem servir molt és el dibuix. Normalment el fem
individualment i cada infant tria un espai per a plasmar sobre el paper allò
que necessita fent servir retoladors. D’altres vegades aquests dibuixos els
farem en grup, compartint l’espai d’un paper d’embalar ben llarg. Gràcies a
aquest material podem observar l’evolució que fan els infants des del gargot
com a càrrega pulsional fins a la representació de les primeres figures i
escenes.
Quan fem servir les fustes per a la representació, els infants trien
lliurement, aquelles peces que volen fer servir, així com també decideixen si la
construcció la fan en grup o individualment. Aquestes peces tenen diferents
formes i mides per tal d’afavorir les operacions lògiques i fomentar el
llenguatge espacial. A poc a poc els nens i nenes van desenvolupant la seva
capacitat per a planificar projectes més elaborats, mostrant les seves
habilitats manipulatives i perceptives per tal d’ajustar-se a la realitat. Un cop
els infants han acabat les construccions, dediquem un temps a explicar a la
resta del grup allò que cadascú ha fet.

Aquest curs també hem començat a fer servir la plastilina amb els més
petits i petites per a modelar en aquesta part final de la sessió. Aquest
material ens permet transformar la matèria mitjançant una acció directa tot
afavorint la manipulació.
També hi ha sessions on fem servir el llenguatge oral per a posar
paraules als sentiments, emocions i experiències viscudes durant la sessió.
Aquí teniu un recull d’imatges https://photos.app.goo.gl/vuiYFnMzvCCsk92P7 del moment de l’Estona tranquil·la on apareixen els diferents materials que fem servir a l’escola. Contes, dibuix, construccions amb fustes i modelatge. Espero que hàgiu pogut descobrir una mica més sobre aquesta part de les nostres sessions de psicomotricitat.