La classe petita és un espai on podem posar els i les alumnes al centre des d’un lloc pausat, tranquil i individualitzat. Hi tenen cabuda aquells aprenentatges que requereixen un reforç i una mirada atenta i lenta.

Aprendre a escriure bé, atenent a la coherència, la cohesió, l’ortografia i la puntuació esdevé una competència bàsica per a tenir èxit acadèmic i també per a després poder caminar per la vida. Així doncs, l’expressió escrita és un dels eixos centrals que treballem constantment a la classe petita, en grup reduït, ateses les diversitats que fan que cadascú i cadascuna sigui diferent i especial.

En aquesta ocasió, hem abordat aquest aprenentatge tot jugant a corregir frases creades per nosaltres mateixos. Les hem retallat, les hem col·locat al centre en una cistelleta i les hem anat agafant a sorts. Després, cadascú ha hagut de corregir els errors que veia en cada frase i reescriure-la a l’hospital de frases.

El fet d’adonar-nos de les pròpies errades a l’hora d’escriure i, a la vegada, posar-les en comú amb els altres ens porta a veure l’error com una oportunitat per aprendre i interioritzar-lo per, així, repetir-lo menys. Sempre s’ha dit que ser conscients de les mancances ens porta a poder-les superar, millorar i transcendir.

A vegades, la dislèxia ens distreu i ens fa jugar males passades… Segons com ens fa confondre una lletra o paraula per una altra, ens fa menjar lletres, potser ens porta a separar malament algunes paraules, sovint ens pot fer llegir lent… L’important és comprendre què ens passa i com podem abordar-ho per millorar i avançar.

Un llibre molt bonic per explicar la dislèxia als infants és Soc dislèxic d’Helena Kraljic. A la classe petita el treballem sovint  i ens ajuda molt a entendre’ns, mirar-nos amb bons ulls i superar-nos.