A segon vivim una experiència diferent amb les matemàtiques gràcies al projecte d’Innovamat. Aquesta proposta educativa ens convida a entendre les matemàtiques des d’un punt de vista molt més vivencial, manipulatiu i competencial, per endinsar-nos en una manera de treballar molt més significativa i motivadora per als infants.
A Innovamat, l’aprenentatge parteix de situacions reals, jocs i reptes que estimulen la curiositat i el raonament. A través de materials manipulatius com reglets, daus, cartes, cubs, blocs base deu o l’àbac, els alumnes poden experimentar amb els conceptes matemàtics de forma concreta abans d’arribar a la representació gràfica o simbòlica. Aquest procés facilita la comprensió profunda dels continguts i desenvolupa el pensament lògic.
Les sumes i les restes portants les treballem de manera molt visual i manipulativa. Una de les eines que fem servir sovint és la línia numèrica, on representem els càlculs fent salts cap endavant o cap enrere. Aquesta estratègia ajuda els infants a visualitzar el recorregut dels nombres i a entendre millor el valor de cada salt (unitats, desenes…). També utilitzem els blocs base 10 (unitats, barres de 10 i plaques de 100), que ens permeten “construir” els nombres físicament i veure què passa quan sumem o restem, especialment quan cal “portar” o “canviar” una desena per unitats. Això facilita molt la
comprensió del valor posicional.
La multiplicació l’hem treballat mitjançant la manipulació d’objectes reals. Per exemple, representem 3 x 4 col·locant tres grups de quatre taps, cubs o altres materials. Així entenem que multiplicar és fer grups iguals, i ho veiem de manera concreta abans de passar a l’operació abstracta.
Treballem la numeració amb la taula del 100, on busquem nombres, fem sèries, saltem de 2 en 2, de 5 en 5, o de 10 en 10, i descobrim patrons. És una eina que ens ajuda molt a fer càlcul mental i a entendre millor l’ordre dels nombres.
A geometria, una de les activitats que més ens agrada és crear figures amb geoplans. Parlem de costats, angles i simetries mentre experimentem lliurement o seguim reptes proposats.
En mesura, estimem, comparem i mesurem objectes amb cintes mètriques o cordills, i aprenem a expressar les mides amb diferents unitats.
I, sobretot, parlem molt! Les converses matemàtiques ens ajuden a posar en paraules les nostres idees, escoltar altres estratègies i valorar tot el procés d’aprenentatge.
Els mestres fem un acompanyament molt actiu, observant, escoltant i guiant el procés, més enllà de corregir resultats. Ens fixem en com pensen els alumnes, quines estratègies fan servir i com poden avançar en el seu raonament matemàtic. En definitiva, Innovamat ens està ajudant a fer de les matemàtiques una matèria propera, útil i engrescadora. A segon de primària, aprenem jugant, experimentant i pensant. I ho fem amb il·lusió, ganes i, sobretot, amb molt sentit.
Com podem compartir converses matemàtiques a casa?
Les converses matemàtiques no són fer deures ni repassar operacions, sinó parlar de matemàtiques d’una manera natural i quotidiana, despertant la curiositat i el pensament.
Aquí teniu algunes propostes per iniciar converses matemàtiques a casa:
“Com ho faries tu?”
Davant d’un problema senzill (com repartir galetes entre persones, calcular el canvi al comprar, o saber quantes cadires calen per a tothom), deixeu que l’infant expliqui com ho resol. El més important és escoltar el seu raonament.
“Hi ha altres maneres?”
Pregunteu si poden trobar una altra estratègia o manera de pensar un càlcul o una solució. Això fomenta la flexibilitat i el pensament creatiu.
“Què passaria si…?”
Plantegeu petites variacions: i si fóssim una persona més? I si les galetes fossin el doble? Així estimulem l’anticipació i el càlcul mental.
“On veus matemàtiques avui?”
Podeu observar junts un cartell amb números, una recepta, un bitllet d’autobús, l’hora d’un rellotge… Les matemàtiques són a tot arreu!
Jugar i pensar junts
Jocs de taula, construccions, sudokus infantils, enigmes… Tots són espais ideals per parlar de números, estratègies i lògica en un ambient relaxat.
Acceptar l’error com a part de l’aprenentatge
Quan l’infant s’equivoca, és una bona oportunitat per fer preguntes com: “Per què creus que no ha sortit?” o “Vols provar d’una altra manera?” Això dona seguretat i confiança.








