Poema d’Isabel Barriel – 68è dia de confinament

Encenc a casa tots els llums
per fer de la nit una capella
consagrada al cel,
tanco els ulls, obro el vers,
sento la remor de primavera
i escolto el so de l’Univers.

Entro al cau dels somnis
i celebro el temps de canvi
que penja a les hores
garlandes i balls estelars.
I a cada minut,
sento el ritme dels silencis
embastats a un “allegretto ma mon troppo”…
Així, sense gaires previsions
i molt atenta al meu entorn,
visc, hi sóc.

I. Barriel
68è dia de confinament
21/5/2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>