El desenvolupament del sentit espacial amb l’alumnat d’educació primària és cabdal per poder arribar a comprendre i apreciar els aspectes geomètrics del món que ens envolta. Cal que l’alumnat aprengui a identificar, representar i classificar formes geomètriques, així com a descobrir-ne propietats i relacions. Cal, també, que sigui capaç de descriure on es troba, així com on està situat un objecte determinat, a la vegada que, si s’escau, hauria de poder realitzar i identificar moviments i transformacions. Finalment, cal que l’alumnat hagi millorat la seva capacitat de visualització i hagi adquirit l’habilitat de recórrer a l’ús de models geomètrics per tal de facilitar el seu propi treball en relació amb sabers d’altres sentits, com, per exemple, la disposició d’elements de diferents formes per facilitar-ne el comptatge.
Aquest sentit ajuda a desenvolupar el pensament espacial, sobretot a les primeres edats; aspecte fonamental per a la resolució de problemes en contextos que impliquin la visualització i la manipulació d’objectes. També contribueix a fer que l’alumnat faci raonaments relacionals, inductius i deductius, aprenent a identificar relacions entre figures i conceptes com la simetria, la congruència… i estimular la creativitat en el procés de dissenyar, construir, imaginar, descriure i manipular figures.
El treball vivencial ha de constituir l’eix vertebrador de la proposta didàctica que s’ofereixi a l’alumnat. Cal treballar, en la mesura del possible, de manera manipulativa i en forma de taller, per tal que el camí cap a l’abstracció i la creació d’imatges mentals sigui més senzill. Aquesta forma de treballar, de manera
pràctica, potencia la motivació no només per aquest sentit, sinó per l’àrea de matemàtiques en general.
En el cas del treball de les formes geomètriques, considerem que és fonamental, seguint la teoria de Van Hiele, distingir entre identificació, classificació i tècniques de construcció. Per exemple, el cas de l’hexàgon regular es presenta al cicle inicial, a l’apartat d’identificació, ja que es considera que és una figura fàcilment reconeixible per un infant d’aquesta edat, a través de les seves propietats visuals, especialment en comparació amb triangles i quadrilàters. No obstant això, és probable que l’infant no sigui capaç de classificar-lo adequadament, ja que aquest procés requereix una comprensió més profunda de les seves propietats.
