A la geganta Marcel·lina, un dia que s’estava tranquil·lament parant al sol, se li va acostar una abella i… zzzzzzuuuuuummmm pic! La va picar al dit! Ui, ui, ui, ai, ai, ai, quin fart de plorar! Que sabeu a on més la va picar? A la panxa, al nas, a la mà, al cul!
Podeu jugar a inventar-vos molts altres llocs on l’abella va picar la pobra Marcel·lina, i divertir-vos molt fent veure que ploreu amb aquesta cançó.
La història però, té un final feliç: la geganta Marcel·lina un bon dia va callar, uns pardals la van fer riure i el mal li va passar.
