Quan entren a l’escola, els alumnes més menuts veuen que tot el que els pertany (els seus objectes personals) està marcat amb el seu nom amb l’objectiu d’una identificació personal dins el context alfabetitzador escolar. L’alumne comença a adonar-se del significat del seu nom propi a travès de la rutina en què està immers; per exemple, passar llista (qui ha vingut i qui no ha vingut a l’escola, el grup de xiquets que es queden a dinar a l’escola, els que van a racons grup 1 / grup 2 etc.) és una activitat diària d’organització de l’escola que l’ajuda a situar-se en el temps i en l’espai i, a més a més, el convida a identificar el seu nom i els dels altres companys.
Però no hem de perdre de vista la complexitat que comporta identificar i percebre visualment un grup de lletres juntes com a pròpies (és una abstracció d’un codi escrit, amb ratlles rectes i corbes que van cap amunt, cap avall, cap a un costat i cap a l’altre), resulta que es poden reconèixer com a particulars.
A P3 jo ja sé que “tinc un nom que es pot escriure!”.
Escrivim fent servir un llapis, però no de qualsevol manera, no com si fos un branquilló per fer pastetes amb la sorra del pati; s’han de posar els dits d’una manera determinada: el polze i l’índex fan la prensió i el dit cor aguanta. El llapis té una forma hexagonal que convida a fer-ho bé i, així i tot, s’ha d’entrenar la coordinació de la mà amb l’ull.
Hi ha alumnes que tenen més o menys facilitat, necessiten més o menys temps, per aprendre a fer la prensió correcta i per percebre el temps juntament amb l’espai que necessiten per realitzar l’activitat gràfica.
A P3 són adients els exercicis de traç gran amb paper d’embalar ,a la pissarra o fent servir diferents materials pictòrics, amb serradures, fent camins, amb jocs de motricitat general, etc. Es tracta de provar amb diferents exercicis el traç vertical, l’horitzontal, el d’esquerra a dreta i el de dreta a esquerra, col·locant ara els suports a terra i ara en posició vertical, i fent servir eines diferents (pinzells, esponges, tampons, etc.).
CLIQUEU LA FOTO PER VEURE LES FOTOS
El format de paper que ajuda a experimentar amb el traç és el DIN A3, que facilita a l’infant més llibertat de moviment, de manera que el convida a experimentar; no hem d’oblidar que la majoria d’infants d’aquestes edats produeixen els gargots propis del seu desenvolupament cognitiu i motriu (quan avaluem el grup d’alumnes, recollim produccions gràfiques molt diverses).
L’alumne de P3 pot acabar el curs escrivint el seu nom propi. S’ha de tenir en compte la motivació o interès del xiquet en aquest aprenentatge i la seva seguretat personal davant les dificultats i davant els esforços.
La repetició gairebé diària fent servir suports i materials diferents facilita la memorització visual, auditiva i gràfica dels alumnes. Per exemple, se’ls pot acompanyar en l’escriptura del seu nom amb pautes dels moviments motrius que requereix cada grafia: “anem a escriure la A…: puja, baixa i tanca”.
