La nostra ciutat té un gran tresor, la Seu Vella. Els i les de CINQUÈ que fem RELIGIÓ la vam visitar i vam descobrir moltes anècdotes i coses interesants que no sabíem.
Primer, davant d’una maqueta de la Seu vam aprendre que es va construir on abans hi havia estat una mesquita, que les seves obres van començar l’any 1203 sota la supervisió del Mestre d’obra Pere de Coma i que es prolongarien fins el 1431, any en què es va acabar el campanar i que els lleidatans van viure al turó fins al segle XVII però els usos militars els en van fer fora. Vam continuar la visita a l’interior de l’església i ens van explicar el que s’hi pot veure. Ens vam posar a la pell dels picapedrers que pedra a pedra van aixecar aquest temple tan excepcional. Ens vam ensenyar com construïen els arcs de mig punt i ara sabem que les marques que deixaven a les pedres eren per poder cobrar per la seva feina. Pensem que amb el seu esforç i la seva tècnica van crear una meravella. Ens va sobtar molt que tan el claustre com l’església van ser cementiri i espai de culte, on membres eclesiàstics, acadèmics, comerciants o mestres d’obra van buscar el descans etern.
A continuació, vam anar al claustre i ens van explicar que està considerat com un dels més grans de l’arquitectura gòtica europea i de manera totalment excepcional està obert a la ciutat. Vam veure que la seva planta és trapezoidal i que té quatre galeries i disset finestrals apuntats amb unes traceries espectaculars i uns capitells amb una decoració molt bonica. Cal dir que quinze d’aquests finestrals són diferents. També ens van comentar que per manca d’espai es troba situat als peus del temple, cosa que és totalment atípica. Prova d’això és que una finestra que queda es veu descentrada. Aquest fet va comportar el sacrifici de la façana romànica i l’obligatorietat de construir, davant d’aquesta, la façana gòtica dels Apòstols.
Finalment, vam pujar al campanar que té una alçada de seixanta metres. Va ser una aventura accedir-hi per la seva escala de cargol amb els seus dos-cents trenta-vuit esglaons. Un cop a dalt, l’esforç va tenir la seva recompensa. Vam comprovar que les vistes panoràmiques que hi ha són úniques. Va ser una gran experiència que no oblidarem mai!
Una visita molt bonica! Es el nostre tresor.