Aquest diumenge, 6 de desembre, hi va haver l’entrega del premi del concurs de contes de la Fira del Tió.
El conte, EL MEU PRIMER NADAL, sota el pseudònim de Maribu, va ser el guanyador de l’edició del 2020.
Enhorabona Maria, Bruna i Martina!
EL MEU PRIMER NADAL
Un dia d’hivern en un poble fosc i trist del Pirineu català. Les fulles tremolaven, els camps estaven gebrats i ningú sortia al carrer, ningú… Ningú exce
pte la Joana, que es dirigia a casa del seu avi Pere. Mentre caminava la Joana pensava:
– Com és que en aquest poble és tot tan trist?
En arribar a casa de l’avi Pere la va anar a rebre el Nevat, el gat de l’avi. Al entrar a casa la Joana es va posar al costat del foc i l’avi li va oferir una tassa calentona de xocolata.
L’avi es va asseure al costat de la Joana i tot seguit la Joana li va preguntar:
-Avi, perquè en aquest poble no celebrem cap festa, i està tot tan apagat?-va dir preocupada.
– Mira, Joana, això no ha passat sempre. Quan jo era petit se celebrava la Pasqua, Sant Joan, Sant Antoni i també una festa molt especial: el Nadal!
– I que és el Nadal, avi?
-El Nadal era una festa molt tradicional i que avui en dia se celebra arreu del món, menys al nostre poble. La gent es reunia amb les persones que estima, la família, els amics, es feia cagar el tió…
Era una festa molt bonica i apreciada, els carrers estaven plens de llums i cada balcó es veia un arbre des de fora, n’hi havia de molts tipus: decorats amb llums, amb garlandes, amb boles de nadal…
L’avi li va dir:
-Espera aquí, Joana, ara vinc- i la Joana ben intrigada es va esperar a la vora del foc.
L’avi va tornar amb un àlbum de fotos i li va anar ensenyant les fotos amb la família, els amics, els sopars de Nadal, les trobades…
La Joana en veure aquelles fotos ben decidida va dir:
– Vull tornar l’alegria al poble!
L’avi ben sorprès va respondre:
– D’acord, jo t’ajudaré!.
La Joana i l’avi van anar al bosc a tallar un avet, el van portar cap a casa i el van decorar amb llums, amb boles de colors i garlandes i tot seguit van anar al magatzem de l’avi van buscar el material de Nadal i hi van trobar un tronc molt vell. La Joana li va preguntar:
-Què és aquest tronc, avi, i per què el guardes aquí?
-No és un tronc qualsevol, és un tió – va respondre.
– Un tió?
– Sí, un tió és un tronc que el dia de Nadal el feien cagar.
-Què vol dir que “el feien cagar”?
-Doncs que es picava amb un pal i es cantava la cançó… “Tió, caga torró d’avellana i pinyó; si no cagues un bon munt, garrotades al damunt: patim patam patum…” I et cagava algun regalet.
-El podem cagar, avi?- diu la Joana emocionada.
-Sí! Però primer l’hem de portar a dalt perquè estigui ben calentó i donar-li alguna pela de fruita.
-A què estem esperant?
Un cop ja havia menjat i ja estava ben calentó, llavors van recordar que no tenien el material suficient per decorar el poble.
-Bé, ara no fem esperar el tió, anem a fer-lo cagar.
– Tió, caga torró d’avellana i de pinyó; si no cagues un bon munt, garrotades al damunt: patim patam patum!!
– Oh, quina sorpresa! – El tió els hi va cagar llums de colors, garlandes, uns quants grèvols i torrons. La Joana estava molt emocionada!
-Joana, amb tot aquest material ja podrem decorar tot el poble! – va dir l’avi.
I així va ser com va tornar la llum als carrers, l’alegria i l’amor en aquest petit poble de la muntanya i tot va ser gràcies a la Joana i a l’avi Pere.
