Quan els infants entren al món escolar, la responsabilitat familiar de la seva educació es comparteix, i cal un lligam entre escola i família per tal que els infants trobin ple suport i un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social.
Cal acollir els infants i acceptar-los íntegrament amb estima, per comprendre’ls i conèixer-los des del respecte i l’afectivitat, ajudant-los a crear vincles i relacions de confiança tant amb els adults propers com amb els altres infants.
Amb el temps s’establiran o bé s’enfortiran les relacions amb les persones i els espais que formaran part del dia a dia dels infants durant un període llarg de la seva vida, per tant, caldrà oferir una acollida sincera i un tracte basat en la confiança. Si els infants se senten respectats en els seus interessos, ritmes, opinions…, agafaran la confiança i la seguretat per participar activament en el desenvolupament de les activitats i projectes del grup.
Cal que les mestres vetllem per acollir a tots els infants però també per facilitar un entorn on es creïn expectatives pels infants, amb activitats que tinguin interès i significat, i que els proporcionin les mateixes oportunitats d’aprendre independentment del gènere, l’edat, l’origen sociocultural, l’habilitat i els coneixements previs.
Tot i que la familiarització amb l’escola es dóna per acabada com a tal abans d’acabar el primer trimestre, l’acollida és una actitud i un compromís que s’allarga al llarg de tot el curs, no només en l’arribada al matí o a la tarda, sinó en qualsevol moment, acceptant les diferències de tothom com un fet enriquidor.
