Curiós,…oi?

Just fa un any, a l’article de la Collita d’El Vinyet…

PONTS INCERTS

Com a adult, quin model estic oferint als infants? He de dir-los alguna cosa més, o he parlat de massa? Els ofereixo el màxim de mi per tal que arribin a desplegar tot el seu potencial? Com podem abordar conjuntament els aspectes més aspres sense tancar-nos a una única visió? 

Pel que fa a les relacions personals, què els estem transmetent? Com pot l’escola oferir noves oportunitats?

Que ens trobem en un moment d’incertesa col.lectiva, està clar. Que som un TOT el qual hem de poder veure com a tal,és una evidència. El nostre dia a dia és incert.

A El Vinyet, tot i encara anar contracorrent, forjem una mirada molt concreta i particular de l’educació. La percebem com a la força del present i…la del futur, i per això hi veiem un futur OBERT amb un ventall infinit de possibilitats que a vegades encara s’esberlen  donant lloc a noves mirades; que fan que allò desconegut sigui difícil de percebre com autèntic i evident. Pragmatisme, ordre, respecte, humilitat, esperança, contundència i innovació.

Sabem que les conseqüències d’una acció es poden calcular a curt plaç però els seus efectes són impredictibles. És per això que l’Educació compta amb la mirada i la força de les famílies. Posar consciència en aquest fet i tenir clara la corresponsabilitat que compartim, fa que s’estableixin ponts humans de comprensió educativa, indubtables! 

Les incerteses ens mostren una resposta que prèviament ve constituïda per a la bona elecció de la decisió, tenir consicìencia de l’aposta i elaborar una estratègia que tingui en compte les complexitats inherents a les seves finalitats i que pugui modificar-se en funció dels seus riscos. Cal, per això, una consciència plena del risc per poder arribar a la decisió i a la millor estratègia.

Plegades hem de poder posar a l’abast dels infants, el màxim d’eines per tal d’afrontar les incerteses contemporànies donat que vivim en una època canviant de valors ambivalents on tot està lligat.

Encara HI TENIM LA FORÇA, encara HI SOM!

Una abraçada a totes!