Si per Sant Josep no canta el cucut, o és mort o s’ha perdut.
Març macejador, que de nit fa fred i de dia calor.
Març ventós, abril plujós.
2 comentaris
merche sanchez
M’agradaria afegir un parell de dites més del mes de març per nudrir i completar les fantàstiques dites d’aquest mes: ”
“Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!”
“Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós”. Desitjo que el comentari sigui profitós. Salutacions, atentament, una mestra de l’escola del parvulari, és a dir, la Merche!
Jon qui fa les dites?
RESPOSTA: Les dites són populars, és a dir el poble reflectia la seva experiència i pràctica, en una paraula els seus coneixements, amb frases que normalment rimaven i que es transmitia oralment de pares a fills. Recorda que antigament el poble no sabia escriure i la seva cultura era bàsicament oral. Això explica que la mateixa dita tingui diferents variants segons la comarca etc., i també que hagin específiques de determinats llocs, perquè has de pensar que la climatologia, el relleu etc. varien d’un indret a un altre. La majoria estan recollides en el “El Costumari Català” de Joan Amades (1890-1959).
M’agradaria afegir un parell de dites més del mes de març per nudrir i completar les fantàstiques dites d’aquest mes: ”
“Març marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot!”
“Març ventós i abril plujós, fan ésser el pagès orgullós”. Desitjo que el comentari sigui profitós. Salutacions, atentament, una mestra de l’escola del parvulari, és a dir, la Merche!
Jon qui fa les dites?
RESPOSTA: Les dites són populars, és a dir el poble reflectia la seva experiència i pràctica, en una paraula els seus coneixements, amb frases que normalment rimaven i que es transmitia oralment de pares a fills. Recorda que antigament el poble no sabia escriure i la seva cultura era bàsicament oral. Això explica que la mateixa dita tingui diferents variants segons la comarca etc., i també que hagin específiques de determinats llocs, perquè has de pensar que la climatologia, el relleu etc. varien d’un indret a un altre. La majoria estan recollides en el “El Costumari Català” de Joan Amades (1890-1959).