12 comentaris

  1. Jon T.Antxustegi-Etxearte

    Els nanos no recordaven res de semblant. Vaig sentir a un d’ells dir: “és de dibuixos animats”. Quanta raó que tenia, era de pel·lícula. Però clar tot té la seva part no tan maca, com en aquest cas la tornada a casa de molts de nosaltres. Però bé, ha merescut viure-ho i solament guardarem en el record l’alegria de tothom i l’emoció del moment. Passaran molt anys per repetir-ho?

  2. Laia Ceron

    Hola!Quina pena que aquell dia jo no hi era…Però bueno suposo que ho veu passar molt bé!Bueno jo no tinc tanta inspiració per escriure un text tant gran com el del Jon però jo vaig deixant comentaris als blocs…Adeu!

  3. Mercè

    feia 8 anys que no havia vist res de semblant a qui Montcada sols tenia un anyet… en fi ara o potser de qui vuit anys més quan tingui 17 anys ho tornarem ha veure.Però aquell dia va ser tan al·lucinant que fins que no torni ha pasar m’hen recordarè.

  4. Mercè

    ei us enrecordeu del Dilluns 8 de Març…tot ba començar aixì primer plovia a bots i barrals,tots ens semblava poca cosa…SI HO SABESIM!despres va caure aigua-neu(tots pensabem que era neu ) després quan va començar a navar…tots ens vam cadar al.lucinats ,ei no digueu que no .A la tarda quan vem veure el pati blanc no voliem fer classe i a un quart de cinc…diria,la guerra de boles de neu.

Respon a Mario urban Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>